LES SENDES DELS SAMARUCS

Fontanars i Beneixama

2012-02-26T23:05:00.001+01:00

Fontanarsi Beneixama

Una vegada més, i es que veritablement la zona homereix, preparem l’eixida per fer les sendes de Fontanars. Kike, Tòfor, Cèsar,José Luis y Vicent. Son els protagonistes de aquesta segona ruta per la zona.

Gaudirem d’una jornada amb una gran visibilitat iunes temperatures primaverals, encara que en algú racó encara es podia sentir iveure indicis del fred d’aquestos darres dies.

Poques coses més que contar, llevant del dosreventons de roda i un de pantaló de Vicent.

L’esmorzar al mateix lloc que l’anterior vegada,recordeu que si tornem, no hi ha que demanar carajillo cremat i cal demanar unplat d’orella de cerdo.

Desde la torre forestal

Comentar la poc afortunada elecció de l’alternativaper el barranc en la darrera senda i proposar per a una següent visita a lazona, fer la tornada per la senda de puja.

Mes fotos de la ruta:

https://picasaweb.google.com/vavelert/FONTANARSII?authkey=Gv1sRgCMbit4Od07LcpgE#

La foto de la jornada:

La ruta:

Dadestrack

TEMPS

Hora d’eixida: 8:16:35

Hora d’arribada: 14:13:43

Duració: 05:57:43

Temps parats: 02:47:34

Temps en moviment: 03:09:34

DISTANCIES

Distancia projectada: 38.65 km

Distanciaamb altures: 39.17 km

VELOCITATS

Velocitat mitja: 6,5 km/h (referència temps totalde la ruta)

Velocitat màxima: 46,1 km/h

ALTURES

Alturamàxima: 1.011 m

Altura mínima: 491 m

Altura de l’eixida: 491 m

Desnivell màxim: 520 m
Desnivell acumulat pujant: 1.111 m
Descens acumulat baixant: 968 m

La banda sonora:

Les sendes de la serra

2012-02-19T21:49:00.001+01:00

Lessendes de la serra

De moltes coses es podrien parlar en aquestacrònica, de molts tipus d’indignants i de moltes indignacions de la nostra situaciópolítica i econòmica. I es que una vegada més aquest tema ha sigut el que hamarcat la tertúlia de l’esmorzar, VIVA REBECA LINARES!!!

Deixarem doncs aquest assumpte de costat i ens centraremen el moutain bike que es per a lo que esta fet aquest bloc. Com sempre, a les7:30 h ens donem cita al habitual punt, on hui Voro, a falta de Cèsar ha arribatuna mica més tard. Completat el grup ens hem posat en marxa am el objectiu defer, al menys 13 trialeres. I així ho en fet, bo, no totalment dons l’hemdeixat la darrera: Cova fumà, Les Bases, Pou de Pasqual de la Pesà, Els Bous, lade camí a la Pólvora, La menuda del Besori, la senda de la pista, la primerapart de la bonica i els desfets han sigut les sendes d’abans d’esmorzar. Desprèshem fet la segona part de la bonica, els arraps i el clot. He deixat per aaltre dia la de la canya de la Sisca i del barranc dels garroferals. En total54 km de mtb.

Per el que fa a la resta, bona temperatura, cap incidència i la visita a l'esmorzar de Cèsar i Rafa ja amb les piles carregades.

La foto de la jornada:

La ruta:

No hi ha dades de la ruta.

La banda sonora:

Higeruelas i els poblets de la Serrania

2012-02-12T21:50:00.000+01:00

Higeruelas i els poblets de la Serrania

Dissabte a les 6:50, al bar Avenida, Em demane un cafè amb llet i unes magdalenes, que tranquil·lament em prenc mentre repase la prensa dels darrers dies, mentre espere a la resta d’atrevits, per emprendre la ruta prevista, 43 km per la Serrania amb unes temperatures sota zero.

Desprès de calfar el cos, Cèsar, Juanjo, Tofor i Vicent, amb les bicis apunt al furgó, emprenem el camí cap a Higeruelas.

A les 8:14 arribem a Higeruelas, on la temperatura es de -3ºC. I gracies, donç al passar per el Villar la temperatura marcava -7ºC.

Nevera a la senda del talla focs

Abrigadets comencem la ruta, i com no per camí equivocat, “Vallanca amunt i Vallanca avall”. Reprenem el camí correcte i desprès dels primers quilometres i pujades, que ens serveixen per aclimatar-se, arriba la primera senda d’uns 4 km aproximadament. Continuem fins el tallafocs, on agafarem la segona senda, aquesta més curta, uns 1,5 km, però no menys espectacular. Arribem a l’aldea de Artaj. Continuem fins Oset, on esmorzem.

El bar no es gran cosa, però suficient per gaudir d’un dels moments més esperats de la jornada. Sentats a taula i amb una estufa de buta als peus de Cèsar i Juanjo, els mes majors i acusats pel fred. Recuperem forces amb un suculent entrepà de tortilla d’embotit d’orsa. Vi i llimoná per a veure i un parell de carajillos. Tot 6 €, per tornar.

Al talla focs.

Camí de tornada, ens queda el més fotut de la ruta, busquem alternativa per acurtar la ruta aconsellats per Paco, el del bar i les insistències de Cèsar, per a que no es fera tan tard. Però finalment desistim i “quien dijo miedo” tornem per on marca el trakc. Així que des d'Oset continuem fins a Canales, Andilla i la Pobleta, El parc eolic i el final de la ruta.

En aquest punt, la moral d’alguns comença a caure en picat, i com el Idalgo Don Alfonso Quijano, a Cèsar li passa el mateix al veure de lluny els molins de vent. No més de pensar que els havíem de creuar per arribar al final i l’hora que era, poc a poc es torbava més i el camí cada volta més agre.

Fases de la reparació de la punxada de la bici de Cèsar. Finalment ha tingut que intervindré el Cunyat ja que no s’heu treia.

El descans en les llargues esperes de la resta dels companys de ruta. Una tónica habitual en la segona part.

Al parc eolic, ja desfets, uns mes que altres, i amb la moral per terra, fem l’ultima part de la ruta, l’espectacular trialera de la BTT de Higeruelas, Veritablement no recordava Finalitzem la ruta a les 16:15 h. Informat del xicotet retràs a les famílies, decidim prendre alguna cosa en Higeruelas. Un entrepà atesos per una cambrera amb una agradable sonrisa i algo més...

En general, la ruta espectacular, de les cinc sendes fetes, a veure quina es la més guapa. Ruta dura i per a repetir-la.

La foto de la jornada:

Hi han moltes fotos que podrien ser les destinades en aquest espai, però he triat aquesta on podem veure les mostres de fred que esta fent aquestos dies.

mes fotos en aquest enllaç: https://picasaweb.google.com/vavelert/PoblesDeLaSerrania#
La ruta:

Participantes: Vicent, Tófor, César, Juanjo

Recorrido:
07:00 salida desde Picassent
08:15 en marcha desde Higueruelas ( -4ºC)
11:00 - 12:15 almuerzo en Oset
En algún momento pasamos por Andilla.
15:45 llegamos al alto de los aerogeneradores ( entiendo perfectamente a Don Quijote)
16:15 llegada a Higueruelas, comida rumana.
17:45 llegada a Picassent
A partir de aquí, penitencia.

distancia total: 53,78 Km
Tiempo total: 8 h
Tiempo en movimiento (yo): 5h 49´
Desnivel acumulado: 1815 m
Vel. media en movimiento: 9,3 Km/h
pendiente máx.: 19,8%
pendiente mïn.: -20,2 %

Nº veces que nos hemos perdido: 7
Nº de samarucs con tija pija: todos menos yo.
Nº Caídas: 1 ( Evo Morales)
Nº pinchazos : 1 ( Evo Morales)
Nº veces que nos hemos cagado en todo : 4 samarucs x 7 veces que nos hemos perdido = 28 mínimo.

Hay más datos, como el nº de piedras que hemos tirado a la balsa helada para intentar romper el hielo, los grados de temperatura -pocos- en el bar del almuerzo antes de que nos enchufaran la estufa de butano, el nº de puntos de inflexión falsos hasta llegar al verdadero, el diferencial entre la distancia teórica y la real,... pero bueno, ya no son de gran interés.

La banda sonora:

Baixes temperatures

2012-02-04T19:36:00.001+01:00

Baixes temperatures

Pese a las quejas de Vicent por las bajas temperaturas, en realidad andábamos rondando los cero grados, tampoco hay para tanto. Frío es lo de Polonia.

Quiénes? Pues Sisco, César, Vicent, Tófor y Juanjo. A eso de las 08h ( 08:10 según nuestros relojes, 08:02 según el Bulgari de César).

César no ha dejado de lucir su gorro andino recuerdo de su inseparable amigo Evo Morales. Pa verlo.
Total que hemos tirado por el barranco de la cueva del águila, y a bajar la militar. Era mi primera trialera desde hacía 6 semanas, por cierto. Así que yo despacio. Después , la MN4, y a almorzar ( por que c. dicen que el frío adelgaza, si lo que hace es incitar a almorzar?).

Pues en la cristalera se nos une Rafa, que venía en bici pero ha salido más tarde por algún asunto pendiente con su mujer, ha dicho. Y además Sergio y Jordi ( no en bici, sino en X5). A Jordi lo voy a poner ya en la clasificación, que ya ha tomado carajillo quemado de ron.

Conversación algo insulsa: poco fútbol, poca política, nada de mujeres, ni de trabajo, ni de bici,............Ostia! , si no hemos hablado de nada!
Bueno, por lo menos hemos bebido: creveza, carajillos, mistela,...

Total, que la vuelta, con menos frío pero mucho más viento, se preveía: suave por la izquierda hacia los caballos, clot, y para casa. Pero no, resulta que haqbía que darle algo más y nos hemos metido en el barranco de las garroferas, o como se llame, para hacer algún kilómetro más.

La verdad, poco que contar. Si no hubiera sido por el gorro de César, casi no había ni para crónica.

Por las 5 S !

La foto de la jornada:

Cesar Morales!!!

La ruta:

Distancia recorreguda: 46 km.

No hi ha més dades de la ruta.

Un video:

Xicotet video de la pujá Pedregossa:

La banda sonora:

Teer Tick, amb la cançó 20 miles.

També podeu escoltarlos en aquest enllaç, i gaudir amb el vídeo que presenta Ultramontane:

http://www.pinkbike.com/news/Ultramontane-No-02-2012.html

Més en aquesta web: http://ultramontane.ca/

Senda Miralles

2012-01-29T21:51:00.000+01:00

Senda Miralles

A les huit menys quart acudeixc al bar Suanba, punt de trobada dels amics d’Alzira. Un talladet avanç de començar la ruta. La tranquil·litat del bar, a les primeres hores del diumenge, el soroll de la màquina de cafè de fons mentre raonàvem. Era l'ambient era el propici per fer una jornada tranqui-la, un parell de sendes, un parell d’apujades, un bon esmorzar i de tornada cap a casa. Però no, a l’eixida del bar, ja preparats per començar la ruta alguna ment lúcida proposa fer la senda de Miralles. I el que hages pogut ser una tranquila jornada es convertí en una accidentada i kilomètrica jornada sense esmorzar.

Desprès de 22,5 km d’asfalt s’adintrem per una pista forestal a les muntanyes de Barxeta, travessem per la cantera en direcció a la senda Miralles. La ruta fa un bucle i tornem per el mateix camí.

La senda esta bé, la ruta ho mereix. La pista dels "tovogans" divertida. Ara bé, jo personalment la faria des de Barxeta, per tal d’estalviar-se 40 km d’asfalt.

La tornada, ha sigut prou accidentada, continues pèrdues de pressió a les rodes de la Porn, casi bac de Miguel Angel, bac de Zamora i per finalitzar una punxa de Rafa. Un continuo de successos que ens ha fet perdre l’esmorzar, gracies al dàtils de Miguel Angel i l’agricultura local hem pogut tornar a casa. La tornada ha sigut dura bufant l’aire en contra des de Barxeta fins a Alzira.

Com a la pel·lícula “El dia de la Marmota”, la ruta de hui amb els amics d’Alzira, ha sigut un clar testimoni: Miguel Angel arriba tard, Direcció Carcaixent i Barxeta, una panxa de kilòmetres d’asfalt i com no, punxada de Rafa.

La foto de la jornada:

La ruta:

Distancia recorreguda: 54,74 km.

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2445896

La banda sonora:

La B.S.O. per aquesta jornada serà: I Got You, Babe.

Fonamentalisme i MTB

2012-01-21T23:42:00.024+01:00

Fonamentalisme i MTB

A les 7:30 h ens fiquem en ruta, sense tindre massa clar la ruta a seguir. Voro, Kike, Cèsar, Tofor i Vicent som els que estem disposats a gaudir un dia més de mountainbike. Finalment decidim fer la senda de les Bases, Pólvora i L’estepar.

Gaudim de l’ humitat que ens han deixat les pasades pluges, entre fonamentalismes futbolístics i els assumptes politics habituals de les últimes jornades.

Avanç de la senda del l’estepar fem la senda que queda per l’escarra de la ruta en el camí que ens porta a la baixada d’ Alfarb.

Esmorzem a la Cristallera, poca gent al bar, continuem la tertúlia iniciada durant la ruta parlant dels funcionaris, bancs, crisis i un poc de mountainbike. Esmorzar disternit que ens obliga a pendre dos carajillos i un xupito de mistela, per tal de digerir la tertulia.

Reanudem la ruta. Portitxol, Besori i arribem al poble a bon hora i sense cap incidència, llevant d’algun reten fotut a la forca de Voro.

Kique i el pi.

Arbres o arbusts monoics, perennifolis amb ramificació generalment verticil·lada, amb braquiblasts. Fulles dimòrfiques a la maduresa; catafil·les esquamiformes i no clorofíl·lics als macroblasts i nomofil·les aciculars als braquiblasts, normalment en grups de 2, 3 o 5 i envoltats per una beina a la base. Cons masculins agrupats normalment en pseudoespigues. Cons femenins que maduren normalment en 2 anys, rarament 3. Escames seminíferes persistents, generalment amb una protuberància a la part externa. Bràctees tectrius rudimentàries i incloses. Sements alades, sense vesícules resiníferes. Cotilèdons 4-15(23).
Són espècies colonitzadores i heliòfiles, en general xeròfiles. Les utilitats dels pins deriven de l'aprofitament de la fusta, resina o sements (pinyons).

El video:

http://vimeo.com/35452320

La foto de la jornada:

Amaneix er des de les Bases.

La ruta:

No hi han dades de la ruta.

La banda sonora:

Desprès de tanta política i tanta crisis el personal ja demana altres temes, per això, per tal d’animar una mica, dedique aquest espai al grup de Euskal Herria, Ze Esatek, amb aquesta cançó on reivindiquen el tambor d’or, un guardo de molt de prestigi a Euskadi per a Rebeca Linares.

Que no sabeu qui es Rebeca Linares?...Va! segur que tots la conegueu, el que passa es que ara es feu els despitats. Però, per si hi ha algun cofrade que no sap encara qui es ací li deixe un enllaç al Wikipedia on pot trobar tota l’ informació:

http://es.wikipedia.org/wiki/Rebeca_Linares

També deixe aquest vídeo.

En altres págines podreu trovar videos de Rebeca Linares amb més detall...

Camins, sendes i pugades; Les 10 trialeres

2012-01-15T22:25:00.000+01:00

Camins, sendes i pugades; les 10 trialeres

Coneguent que els amics d`Alzira havien quedat per fer la ruta de les 10 trialeres amb una colla de Castelló de la Ribera. Decideix fer una eixideta i fer la ruta amb ells. A la que també s’apunten Richard i David, desprès de fer la senda de les bases.

A les 7:30 h ixc de casa i enfile camí cap a Sierramar, donat que el track que ells porten ix des de Benifaió. Arribant prou bé d’hora, baixe cap a Benifaio d’aon comença la ruta. Pugen cap a l’urbanització i entren a la senda de des vaques per darrere.

Desprès fem la del pou de Pasqual el de la pesa i la dels Bous. Pugen pólvora i Besori, per fer aquesta última. Ací, Richard, David i jo tornem cap a Picassent. La resta continuen la ruta per la pujà dels Valents, la Mariquita-maricon i el barranc de la Falaguera.

Baixant el Besori.

Bona ruta i una mica més de fred que ahir. En total 43 km.

La foto de la jornada:

Al cim del Besorí

La ruta:

Distancia recorreguda: 43 km.

La banda sonora:

La flauta i el gos

2012-01-14T17:57:00.000+01:00

La flauta i el gos

Un dia més puntualment al nou punt de reunió, eixim en ruta Cèsar, Tofor, Voro i Vicent. Ens fiquem en marxa amb certa indecisió i els ànims una mica baixos. Finalment decidim fer la senda de les Bases i desprès anar a fer alguna senda nova. El que teníem clar es anar a Alfarb on havíem quedat amb Rafa, el Top Five de les dolences, que ara, aqueixat per els queixals ens digué que buscaria alternativa menys matinera per acudir a l’esmorzar. Aquest home es un mon d’escuses..

Als tres barrancs s’incorpora al grup un company de viatge que ena aguanta tota la ruta fins les botifarres, on ens perd el rastre. Fa amb nosaltres les Bases, la Pólvora, La Bonica i ja a les Botifarres es perd.

Un perroflauta

L’esmorzar bo com sempre a la Cristallera. Hui una mica de desconcert, però tot bé. Tornem per la senda dels arraps fins a la Soroixa. De camí ens trobem, avanç de creuar el riu al gos, que ens acompanya uns pocs kilòmetres.

Cap incidència que comentar, poc s’ha parlat de futbol i de dones, només que de la puta crisis i la mèrda de governants que tenim, siguen del color que siguen.

Rafa provant la IBIS, ma que li para bé, sembla que tinga fins i tot, bona trasa; -Poc a poc que se t’esmarra.

La foto de la jornada:

Amaneixer desde les bases.

La ruta:

Distancia recorreguda: km.

Altitud: Màxima: m Mínima: m. Acumulada pujant m.

La banda sonora:

Hui Luces de Neon dels Lory Mellers:

Les sendes de Cortixelles i Monserrat

2012-01-10T00:18:00.000+01:00

Les sendes de Cortixelles i Monserrat

7 de gener de 2012

Iniciem l’any 2012 amb una ruta per les sendes de Cortixelles, A les 7:30 h ens donem cita al Romeral, Cèsar, José Luis, Voro, Sisco i Vicent.

Una ruta amb una gran quantitat d’asfalt, però que ens recompensa amb una sèrie de sendes que s’intercalen per tot el trajecte. De poca dificultat tècnica però un autèntic trencacames.

Cap incidència en tota la ruta, mol bon temps i un dia preciós per a gaudir de la bicicleta.

Desconeguem-ne el canvi en la gerència del bar del poliesportiu de Monserrat, decidim esmorzar allí. On acudeixen Rafa i Juanjo. El servici una mica novel i falto d’experiència, però compensat en uns 5,5 €.

La foto de la jornada:

- Dona, arribaré tard a casa......

La ruta:

Distancia recorreguda: 54,97 km.

Altitud: Màxima: 264 m Mínima: 40 m. Acumulada pujant: 700 m.

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2370445

La banda sonora:

Hui deixarem que la banda sonora siga el soroll de la bici al pasar per les roques i pedres acompañada d'un banjo de fondo:

Inici d'any 2012

2012-01-04T14:04:00.000+01:00

Inici d’any

Una vegada més ens presentem davant un nou any i amb la continuació del que es la temporada oficial de la BTT Samaruc.. Vos adjunte al present algunes de les fotos de l’ultima eixida de l’any, A la Preciosa. Per aquest any vuic desitjar-vos el millor per al 2012. I que continuem amb la mateixa il·lusió que al principi. Espere que els que esteu fotuts es recupereu prompte i que tots puguem acudir a la majoria de jornades de MTB.

Ens queda molt per davant i moltes coses que fer, rutes, sendes i camins per descobrir. I un blog que continuarà treballant durant aquest 2012 amb la mateixa tònica en que es va iniciar al octubre del passat any. I demanar-vos que al menys siga una mica més participatiu.

Sort.

La foto de la jornada:

La ruta:

No hi ha dades de la ruta.

La banda sonora:

Feliç any a tots!!!

L'última de l'any

2011-12-31T16:43:00.001+01:00

Amb el permís del cronista habitual, vull acomiadar-me d'aquest any i de tots vosaltres, Samarucs, d'una forma molt emotiva. He estat un temps absent per dedicar-me a fer uns quants kilòmetres a peu, i ho he gaudit molt, però com tots sabeu "la cabra tira al monte", trobava a faltar els esmorzars a la cristalera, que en ploraren els ulls al fer una trialera i les xarrades d'alguns Samarucs, ... Avui en companyia de Vicent he recordat una sensació agradable, alliberadora, de plenitud i fins i tot espiritual. Li he donat a la muntanya un present per tot el que ella em fa viure a mi. I amb aquest he volgut desitjar-vos a tots vosaltres, de forma molt especial, un:

Sendes gelades

2011-12-28T17:58:00.001+01:00

Sendes gelades

28 de desembre de 2011

A les 7:30 h , ixc de casa cap al canal per trobar-me amb Richard i Javi. Avui ja es noten les temperatures baixes de la tardor. En trobar-nos al canal, prop del desvio a la Comarcal. En aquest punt Enfilem camí per tal de fer la ruta prevista. Un track que ens portarà a la zona de Cortixeles i els termes de Monserrat i Toris. Una mescladissa de caminals d’horta de secà, asfalt, i sendes repartides entre les urbanitzacions i les xicotetes serralades de la zona on la escarxa de la rosà i el fred estava present durant tota la ruta

Esmorzaret reconfortant i tornada per la carretera fins al desvio del Clot. Javi i Richard tornen per la carretera de Torrent. L’únic fastigós de la ruta, però donat que ens havia fet molt tard decidim triar aquesta sol·lusió com la més ràpida per tornar a casa.

La foto de la jornada:

La ruta:

Distancia recorreguda: 53,69 km.

Altitud: Màxima: 244m Mínima: 114 m. Acumulada pujant: 745 m.

Enllaç de la ruta: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2343874

La banda sonora:

24 de desembre

2011-12-24T15:29:00.000+01:00

24 de desembre

Eixideta nadalenca, Ens presentem per a la ruta: Tofor, Jose Luis, Cèsar, Sisco, Voro i Vicent. Eixim en retràs per un problema de al meu pedal. La ruta directa al bar, Senda de la cova fumà, cova de l’àguila, Militar i MN4. L’esmorzar en la seva línea, tot ok. Hui , hem substituït els xupitos per el cava i els polvorons.

La tornada, per la soroixa, clot i barranc de la canya de la Sisca. En total uns quaranta i pico kilòmetres.

Bo, desprès d’aquesta mini crònica només em queda desitjar-vos uns bons Nadals a tots

La foto de la jornada:

La ruta:

No hi ha dades de la ruta

La banda sonora:

Hui per el dia que es em permet ficar dues cançons, la primera es diu Cançó de Nadal, de SAU, versionada per Lluis llac al concert homenatge a Carles Sabater i la segona; Pastorets i pastoretes de Al Tall.

Fissures

2011-12-18T18:43:00.018+01:00

Fissures

Davant l’habitual eixida del cap de setmana, ens donem cita puntualment a les 7:30, amb l’objectiu clar d’esmorzar a Alfarb. Voro, Jaume, Cèsar, José Luis, Juanjo, Pepe, Tofor i Vicent. Comencem la ruta camí del Clot, desprès fem la senda de les Aranyes i el cremador. A les 10 h al bar. Esmorzar, carajillos i tres rondes de xupitos. La tornà, per distints camins, Voro i Jaume, per el camí més curt. La resta continuem per el Portijol i per la volta llarga fins al Gas.

Poques coses que destacar de tan monòtona eixida, Pepe, prova una 29 pulgades de Scott prestada per els amics de Soul Bikes. Bones sensacions, manejabilitat distinta. Unes rodes del copón. Tot un disfrutar segons ens ha comunicat el tester.

Ara be, si hi ha alguna cosa que hi ha que destacar han sigut les fissures; A Jaume li han diagnosticat una fissura en el quadre, i esperem que siga suficient per que li’l cambien Així que davant d’aquest esdeveniment no hem deixat de buscar-ne al quadre de Jose Luis. On si que n’hem trobat ha sigut al casc de Juanjo al final de la jornada, esperem que no en tinga cap altra. També se’n ha detectat una a la motxilla del Primo, com es detalla a l’ imatge següent:

La foto de la jornada:

Aquesta jornada deixarem aquest espai reservat per als nostres maratonians que tornen al mon de les dos rodes.

La ruta:

Distancia recorreguda: 46,73 km.

Altitud: Màxima: 324m Mínima: 40 m. Acumulada pujant: 644 m.

La banda sonora:

Triar una cançó per ha que siga la banda sonora de una ruta, no es una tasca fàcil. I en aquesta jornada s’ha complicat una mica més. El que era evident, que davant de les reincorporacions no podia triar altra que no fos el Sr. Bruce Springsteen. Amb el tema No Surrender. Versió en directe amb Brian Fallon, cantant de The Gasligth Anthem.

De Picassent a Alfarb

2011-12-11T10:08:00.001+01:00

De Picassent a Alfarb

Ruta del 10 de desembre de 2011

A les 7:30 h i puntuals ens donem cita al nou lloc de reunió, el bar Avenida, Juanjo i un servidor. Desprès del cafè i de deixar uns minuts de cortesia per si acudia algú mes.

Decidim començar la ruta pasant per l’antic lloc de quedada; la casa el Primo. On ens trobem a Cèsar i Kike. De la resta poc sabem.

Amb l’objectiu clar d’esmorzar en Alfarb i de fer una ruta suau i de poques complicacions ens posem en marxa. Soroixa, pugem reto, continuem fins als Cavalls i per la volta llarga fins la militar. Rematem les sendes fins al riu. I a les deu menys quart al bar. Objectiu aconseguit.

Al bar ens reunim amb Rafa & Rafa. Esmorzar dins de lo normal, nova cambrera, nous pits, camacho per allí amunt i avall, lo normal. Carajillo i xupito de mistela, que poc a poc ha guanyat partida al licor d'herbes.

Finalitzat l’esmorzar i amb l’ànim de fer la ruta de tornà més curta que la d’anà, enfilem el camí llombai fins a Picassent. A les 12, hora de l'Angelus a casa.

La foto de la jornada:

La ruta:

Distancia recorreguda: 38,84 km.

Altitud: Màxima: 281m Mínima: 49 m. Acumulada pujant: 594 m.

La banda sonora:

Les sis trialeres

2011-12-08T17:52:00.000+01:00

Les sis trialeres

Festivitat de la Inmaculada Concepción. Com que uns estan de celebracions, altres d’excursió familiars, uns ixen per Torrent, altres a rodar pel terme i els que queden a pulverizar. Així que davant d’aquest panorama, el Sr. Juanjosé i un servidor decidim anar a Alfarb a esmorzar. Així que a les 7:30 h ens donem cita al bar Avenida. Puntualment i algú més resacos que altre. Ens fem un talladet en companyia dels collidors de Taronja.

Cap a les vuit menys quart en posem en ruta: Camí del Mas, trialera del Pinar, Les basses, Pugem la Pólvora fins al Besorí per tal de baixar la trialera. Pugem els Valents i per la trialera mariquita maricon fins al bar Altamar per esmorzar al que arribem cap a les 9:45

L’esmorzar normal, 7’50€, Bocata, cervesa i una fanta de llima, carajillo i misteleta. Tornem per la senda del cagalló fins a Sierramar. A les 12 en punt a Picassent.

La ruta satisfactòria, no hem parat per a res, però desprès de la Pólvora i el Besori, cert es que els valents se m’han fet agres.

La foto de la jornada:

Quant hem eixit, encara era de nit.

La ruta:

No hi han dades de la ruta.

La banda sonora:

Sendes de la Serra d’Espadá

2011-12-04T17:01:00.001+01:00

Sendes de la Serra d’Espadá

Un altra vegada tenim la serra d’Espadá com a objectiu. A les 6:30 h quedem al baix del carrer major per eixir cap al nostre destí. Misteriosament i desafiant totes les lleis de la física Cèsar arriba el primer i puntual. Tant es així que a les 6:35 em telefona per tal de assegurar-se que fèiem la ruta.

Arribem puntualment a Artana, punt d’on començarem la ruta. Prompte s’introduïm en plena serra d’Espadá de camí a Eslida. Per els camins podem trobar les restes deixades per les darreres pluges. Un bassal enorme em fa patinar i posar peu en “xarco”. Amb els peus xorrant continuem fins a Eslida. Guanyant poc a poc altitud. Y per una baixada empedrada i espectacular arribem a la població. Per sort, els dissabtes es dia de mercat a Tales, lo que aprofite per comprar-me uns calcetins esportius, de tenis, per a reposar-me els mullats.

Desde Eslida, per la carretera pugem fins a Ain, on culminem el punt més alt de la ruta i d’on comença la primera senda, de aproximadament uns 4 o 5 quilometres. Senda bonica i espectacular, amb una quantitat de vegetació impressionant.

Finalitzem la senda en una pista forestal que ens porta fins a Tales, on esmorzem cap a les 1040 h. Entrepà, carajillo de ron cremat amb un 10 de puntuació, dos xupitos i garatge per a bicis.

Amb la panxa plena reprenem el camí per tal de finalitzar la ruta, guanyem altura dirigint-se cap a la següent senda. Senda més tupida que l’anterior. Trams de lloses que ens fan anar a peu per por a relliscar. Si hi ha que destacar acap cosa d’aquesta segona part, es l’habilitat de Cèsar que amb el freno de darrere deshabilitat finalitza la senda sense cap problema.

Ruta espectacular i bonica, per a repetir.

Moraleja: Si plou porteu calcetins de repost i abans de cada eixida reviseu les pastilles de frens i cobertes.

A les 15 h a casa.

La foto de la jornada:

Mes fotos: https://picasaweb.google.com/vavelert/Artana?authkey=Gv1sRgCKLi8pW3tsb9rAE#

La ruta:

Distancia recorreguda: 39,71 km.

Altitud min: 140 metros, max: 569 metros
Desnivell acumulat; pujant: 799 metres, baixant: 791 metros

La banda sonora:

Una eixida més

2011-11-26T23:23:00.001+01:00

Una eixida més

Un dissabte mes, quedem per fer una de les nostres eixides per les serres de Picassent i Alfarb. El Clot, la Soroixa, Les aranyes i el cremador, desprès d’esmorzar, fem Portitxol, segona part de la bonica i tornem per el clot. En total una cinquantena de quilometres.

La ruta en general sense cap incidència greu, llevant d’un enganxo de Juanjo amb un arbre en el cremador.

Al hora de l’esmorzar. Habitual tertúlia sense entrar a parlar del nou govern, ja que els entesos en les arts del Balompié estaven analitzant l’últim partit que perdé el València. Mentre altres estaven distrets en altres assumptes i analítiques.

Poques coses que contar i poques fotos que ensenyar. Esperem veure a la pàgina web de la colla de la Canyada que es hem trobat al Cremador més fotos i algun vídeo.

La foto de la jornada:

L’autèntic esperit del Enduro al montain bike:

La ruta:

No hi an dades de la ruta.

La banda sonora:

Camins de suro

2011-11-13T20:38:00.000+01:00

Camins de suro

Magnifica ruta per la serra d’Espadà. Des de Tales a l’Alcúdia de Veo, recorregent magnifiques sendes i camins. Desprès d’aquesta jornada, poques paraules em queden, i més de lo adolorit que estic encara.

La crònica de Juanjo:
A las 06:30h de la mañana -alguno a las 06:40 por procedimiento de apremio- nos encontramos en el bajo de Vicent los siguientes samarucs : Vicent, Javi, Voro, Kike, César y Juanjo. Cargamos las bicis y nos dirigimos en la furgona a la localidad de Tales (1h, aprox.), donde llegamos para descubrir que ni mucho menos somos los únicos. Eso sí, a todos los demás ya no los volvimos a ver.

Tras un breve periodo de reflexión para elegir la indumentaria apropiada- estaba el cielo muy cubierto- , nos ponemos en marcha por una carretera , luego pista y después senda que transcurre por un barranco y nos conduce hasta La Alcudia de Veo. Vegetación espesa, todo muy verde. Si hubiera habido mulatas, habríamos pensado que estábamos en el caribe. Trialera un poco húmeda, pero bonita. Al final, el tiempo muy bueno.

Una vez en la Alcudia, el almuerzo, en el único bar. Buen bocata, aunque lo que se estila allí es el plato. Cerveza, vino, gaseosa, lo típico. El cremaet de ron con miel, bueno. El precio, no tan bueno, 8 € incluyendo el tradicional chupito para ayudar a comenzar la subido. Se habló un poco de todo: de mujeres y samarucs, de mujeres y política, de mujeres y fútbol, y finalmente de mujeres.

Tras el almuerzo, subida hacia el pico Espadán. Carretera, leve pendiente , unos 5 KM. Llegamos a la Nevera, desde donde sale una pista que continúa subiendo, hasta que bastante más arriba pasa a ser camino de "bici al hombro", para acabar junto al pico, donde nos uníamos a la trialera que nos iba a dejar de nuevo en La Alcudia.
Estupenda, muy larga, algún trozo no ciclable para la mayoría, pero muy bonita. Lástima que hubiéramos de lamentar varias caídas, Javi (3)y Vicent(1) , ésta última la más dolorosa ( espero que el test de gravedad de lesiones haya dado buen resultado).

Después, ya por carretera, a Tales donde llegamos a las 14:00h, para acabar en Picassent a eso de las 15:00h. De desniveles y todo eso no sé nada, que lo digan los del GPS. Parece que al final sólo han sido 40 Km. Las fotos las hizo el profesional

A la`crònica de Juanjo poques coses que afejir; la primera senda de la ruta, una senda pedregosa, semblant a una calçada romana. Aquesta va augmentant poc a poc el desnivell, regalant-nos unes vistes espectacular de la vall que conformen aquestes muntanyes i el riu Veo. Continuem per la pista forestal, guanyant altitud fins al mas de la Campana . Punt que ja aviem fet en una anterior eixida per la zona. D’aquest punt i desprès de fer tram de la senda del GR a peu. S’ enfilem cap avall per la senda que ens portarà fins a l’Alcúdia de Veo. Senda que sense cap dubte, Javi recordarà ven agust.

Kike i el Alcornoque.

Pugem el port fins a la nevera, tot per la carretera CV-215. Una volta dalt i desprès de les fotos continuem per la pista forestal que bordejant la serra ens porta fins als peus del Pico Espadan, el punt mes alt de la ruta. Fent l’ultima part del camí fins al la base del cim la a peu.

Pujant a la base del cim.

Ací comencem la senda que des de els 1010 m d’altitud fins als 450 m. apx. Que es troba l’Alcúdia de Veo. La senda es practicable en la seva totalitat, malgrat el que digen alguns dels asistents. Te punts mol tècnics en la part més superior, el paisatge i la vegetació que la envolten es espectacular, un autèntic bosc de sureres, pins, bolets i falagueres, t’envolta durant tota la senda. La tardor i les fulles caigudes junt a la pinoxa poden deixar amagada alguna sorpresa de la qual el meu colze i muscle es testic.

A les 14 h al cotxe, cansats i satisfets per la ruta tornem a casa.

La foto de la jornada:

Mes fotos en aquest enllaç:

https://picasaweb.google.com/vavelert/TalesAlcudiaDeVeo?authkey=Gv1sRgCLjfz_eQ7-SSKg#

La ruta:

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2210444

Distancia recorreguda: 36 km.

Altitud min: 136 metros, Max:1.010 metros
Desnivell acumulat; pujant: 1.111 metros, baixant: 1.097 metros

La banda sonora:

La ruta de l'esmorzar

2011-11-06T12:51:00.001+01:00

Hui dia d’esmorzar

Hui fem el tradicional esmorzar a la caseta de Rafa, una excel·lent torrà prepara per el Sr. Rafael i Don Pasqual. Careta de porc, xuilletes, llonganisses, botifarres i xoricets, cacau, tramussos, salmorra, tomaca i pebrerotes. Bona cosa de cervesa per a la hidratació, alguna botella de vi i licors varis. Per al cafè cremat i coca de llanda.

Els Runers, lesionats, el de la Ribera i algun trasnojador acudiran a hora d’esmorzar, la resta, com ve sigent habitual ens donem cita al cantonet, allí ens trobem; Voro, Sergio, Juanjo, Cèsar, Sisco i Vicent. El Blue Sumer Team, Rafa i Rafa H. Ixen més tard, fan una ruta alternativa.

La ruta ben curta, pugem la Pólvora, fem la senda Bonica I i II, tornem per la Soroixa cap als cavalls i per les cinc pujades cap a vall fins la caseta de Rafa. Poca cosa que contar de la ruta, pot ser una mica de desorganització, per algun despistat que ha tirat avant sense paciència, a més a més, dos punxades una de Sisco i una de Vicent a tall d’acabar la ruta.

De l’esmorzar poca cosa que contar, lo normal, una bona fartá de la que les fotos son testics. No ens falta de res, es para de tot menys de política i de futbol, temàtiques habituals al esmorzars dels Samarucs.

Un any més agraïm tots la col·laboració del Rafael i Pasqual, que de bones ganes ens preparen aquestos esmorzars.

La foto de la jornada:

Més fotos: https://picasaweb.google.com/vavelert/Esmorzar?authkey=Gv1sRgCN2ZsvCyreD9dw#

La ruta:

No hi han dades de la ruta.

La banda sonora:

Per a una jornada com aqueata, lo millor es acompanyarla amb les cançons del tio Fredo. El tema que vos enllaçe es El Blues del All i Pebre, pero no deixeu de furonetxar a la xarxa ja que te temes molt bons.

Per que li diuen la Preciosa?

2011-10-30T14:51:00.001+01:00

Per que li diuen la Preciosa?

Diumenge i bon dia, i bon dia que ha fet desprès de les pluges que ens envolten. A les 7:30 h i desprès d’un talladet al bar Romeral, Voro i un servidor comencem la ruta amb d’intenció d’esmorzar al Alfarb. De camí cap a la serra i una mica indecisos per la ruta a fer, decidim anar a la Preciosa, i la veritat es que no podíem haver triat millor ruta que aquesta. Tots coneguem aquesta senda però avui estava especial, un mica relliscosa per la part de les lloses, però en definitiva preciosa.

L’esmorzar a la cristallera. Tot especial, amb repito de mistela per gentilesa de la casa.

La tornada l’enfilem cap a Besorí, el qual el trobem amb el punt d’humitat ideal.

Només dir que no hi ha res com eixir a la muntanya desprès de les pluges i no quan plou com varen fer alguns impacients.

La foto de la jornada:

El rebrotar a la zona cremada de les aranyes.

La ruta:

Distancia recorreguda: 47,99 km.

Velocitat mitja: 13,9 km/h
Altitud min: 20 metros, Max: 353 m.
Desnivell acumulat; pujant: 765 metres, baixant: 718 metros

La banda sonora:

Atraiguts per l’ humitat, el verdor de les mogudes que millor que una mica de musica celta de les Highlands, amb tots vostès: Alasdair Fraser i Natalie Haas

La Muela de Jerica i L'Alt Palancia

2011-10-23T12:29:00.002+02:00

La Muela de Jerica i L’alt Palància

A les 6:30 h ens donem els assistents a la plaça; Cèsar, Javi, Sisco, Sergio i Vicent. Amb eixida puntual enfilem camí cap al lloc de partida de la ruta. A les 8:05 h i desprès de pegar algunes voltes comencem la ruta arropats per una temperatura de 7ºC.

La ruta passa per la via verda de Ojos Negros, desprès s’enfila per pista forestal cap a la muela de Jerica, en arribar al punt més alt de la ruta comencem a baixar cap al riu Sargal, el qual anirem bordejant per una senda i camins de ribera fins a Viver.

Fem parada a Viver per esmorzar, son les 10:30 h. Ens demanem mig entrepà d’embotit, media barra, cervesa i vi amb llímoná, dons ja apeteix. Si em de puntuar el carajillo de presentació li donarem un 8 i de sabor un 10, molt bo. Fins i tot hem fet repito de carajillo, i xupito de licor per rematar l’esmorzar.

La tornada pràcticament per camins de ribera fins la via verda, fem una senda, pasem per la presa del envasament del Regajo i baixem cap a Bejis, pasem per el salto La Novia i per senda fins a Sogorb. On ens esperava un desnivell d’uns 100 m fins als cotxes.

Ha sigut una ruta distinta, falta de sendes tècniques, baixades vertiginoses, grans desnivells. Però els llosc i el paratge espectacular.

Mes de la zona:

http://www.uv.es/gabibtt/altopalancia/

La foto de la jornada:

Tardor a la ribera del Sargal

Més fotos de la jornada al seguent enllaç:
https://picasaweb.google.com/vavelert/ALTPALANCIA?authkey=Gv1sRgCOT5veyY6eSsTw#

La ruta:

Distancia recorreguda: 51,97 km.
Altitud min: 324 metros, Max: 745 metros
Desnivell acumulat; pujant: 776 metres, baixant: 762 metros

La banda sonora:

Lana del Rey amb els seu Blue Jeans, ens acompanya per les sendes del Palància.

Per les terres de Picassent i Alfarb

2011-10-16T09:43:00.001+02:00

Per les terres de Picassent i Alfarb

A l’hora habitual ens veiem al lloc de sempre, Sergio, Kike, Cèsar i el que vos escriu. L’objectiu, esmorzar a la cristallera.

Anem per el barranc de la canyá de Ciscar, PR del Clot de les Tortugues, Pujà dels cavalls, En aquest punt ens deixa Sergio per tal d’atendre uns assumptes socials. Continuem per la volta llarga fins la senda de L’Estepar.

Al clot de les tortugues

A la senda de L'Estepar

Esmorzem a la Cristallera amb la companyia de Javi, Rafa i Voro. Després continuem per la pujà de formigó, senda de les vaques i finalment Picassent.

I aquesta es la cònica de Kike:

A banda de convocar-se numeroses manifestacions, uns quants samarucs eixirem a pegar una volteta pel terme....(cesar, sergio, vicent i un servidor)
com que Sergio tenia que estar prompte en casa, començarem per un barranc, pero no recorde el nom...
clot, soroixa (sprint especial incorporat), cavalls i Sergio torna cap a casa...
Continuem per la pista cap a la senda de l'estepar...per cert, que era la primera vegada que baixe per alli i em va agradar prou.
Curiosa situacio la que es vixque al bar...soles arribarem 3 samarucs en bici, pero a l'esmorzar erem 6...
Voro, que tal la boda?
Comentaris variats; camaleons pel terme, esmorzar el 5/11 a la caseta de Rafa, crisi als samarucs, un poquet de futbol, un poquet d'activitas que feu en el xiquets, lesions; curiosament res de politica, ni putes ni drogues....
l'esmorzar prou rapidet...em va sorprende...bocata de pm, cremaet de pm, xupito (sin repito). 7.50€ de veres que no comprenc perque canvia cada dia que anem si sempre demanem el mateix...
Tornada per el cami mes curt, i les vaques per acabar. M'acomiade de Cesar i Vicent i vaig cap a l'omet per el canal...

Vicent, alguna foto??
Be xics, dissabte no eixire...ja ens vorem

La foto de la jornada:

Arribant a Alfarb.

La ruta:

Distancia recorreguda: 40,12 km.
Altitud min: -15 metros, Max: 307 metros
Desnivell acumulat; pujant: 573 metres, baixant: 514 metros

La banda sonora:

Difícil elecció per aquesta jornada, el vox populi recomana la cançó del Duo dinamico “el final del verano”, jo em decantava per Campanades a morts de Lluis Llac, però entre unes coses i altres vos deixe aquest tema de Calexico per tal d’animar un poc la cosa:

Més de Calexico: http://es.wikipedia.org/wiki/Calexico

Sumacarcer

2011-10-12T22:32:00.000+02:00

DH a Sumacarcer

Inici de temporada de DH a Sumacarcer, amb la companyia del Negre i Jose Luis. U ja no recordava lo dur i sacrificat que es el DH. Esperem que amb els motors calents ja no parar.

De la jornada de hui, poques coses que contar,;7 baixades del cementeri i una reina i tremendo esmorzar de sepionet al bar Ricardo

La foto de la jornada:

La ruta:

No hi ha dades d’aquesta jornada.

La banda sonora:

No coment

8 d'octubre, per els camins d'açi

2011-10-10T21:21:00.001+02:00

Per els camins d’ací

Ruta clàssica per Picassent i Alfarb.

Poc que contar d'una tradicional eixida per els camins habituals; Camí del Mas, Barranc de la Cova Fuma, Les cinc pujades, Gas III, Senda bonica per accidentada alternativa, Botifarres i esmorzar a Alfarb.
La Cristallera torna a ser el que era, bons entrepans, bon carajillo, servei correcte. Tot ok.
A l’hora de l’esmorzar s’incorporen Rafa i Juanjo, que per motius ha eixit mes tard de casa. Esmorzem junts amb les habituals temàtiques de futbol, política i societat amb certs comentaris sobre la duquessa De Alba.

La tornada la fem per el Portijol, Besori on quedem sorpresos per el camí de pujada adequat per als serveis forestals. Voro, afectat per les dolències del bac, torna en companyia de Rafa.

En fi, un clàssic de les nostres rutes.

La foto de la jornada:

La ruta:

Distancia: 42 km

La banda sonora:
Per a una ruta classica que millor que un verdader clasic musical:

U d'Octubre, Fontanars i Beneixama

2011-10-02T18:11:00.002+02:00

Les sendes de Fontanars i Beneixama

Malgrat les previsió de pluja a la zona ens llance'm al que teníem previst, fer la ruta de les sendes de Fontanars, que mesos avanç ja aviem fet Jose Luis i un servidor.
Eixida Puntual des-de Picassent, Voro, Cesar, Javi, Kike, Juanjo i Vicent enfilen carretera cap a fontanars, passant prèviament per la Cotonera, on ens esperava Rafa el Negre. O millor dit, on l'esperàvem.

De camí a l'objectiu, parem a fer-se un tallaet a la gasolinera del port de l'Olleria, dons els companys endarrerits anaven una mica enjuasats. Ja, de camí un altra vegada, ens sorprèn la pluja al pas per ontinyent, però els 0,2 l/m2 de les previsions meteorològiques no ens sorprenen i continuem fins al objectiu de partida. Arribem i en mig de la tranquil·litat i fresca típica de la tardor, equipem bicicletes, configurem els GPS i comencem la ruta. Unes gotes de pluja ens sorprenen als primers metres, però L'objectiu el teníem clar: esmorzar a Beneixama.

La primera part de la ruta es fa pesada, la senda mes tancada i estreta del que recordava, poc a poc i cadascú al seu ritme la coronem. L'oratge ens respecta, els núvols baixos i l'espessa boira impedeixen gaudir del paisatge, però no per aixo llevar-li l'encant del bosc a la tardor. Finalitzada la primera senda s'enfilem per un barranc, el qual ens portarà fins a la pista forestal que puja a la torre forestal. Per el barranc arribem a un llavador on hi ha una Font i parem a fer-se unes fotos. En eixe moment comença una pluja suau, i rápidament s'enfilem per la senda per tal de continuar el trac, la pluja cada vegada més forta i les gotes cada vegada més grosses. Ens fan detindre's i abrigar-se a la falda d'una cova. Banyats fins a les dents i a cobert no ens faltava cap tipus de comentari. La xopada fou espectacular. Amainada la pluja reiniciem la ruta. Per la senda brollava l'aigua cap avall. La pujada de l'ultim tram de la senda es fa impracticable, bañada i pedregosa ens obliga a ferla a peu. Arribem a la pista i continuem fins a l'ultima senda que ens portarà al bar.

Aquesta última senda, ja de baixada, la fem sense complicació i amb un terreny menys afectat per la pluja.
En Beneixama, l'esmorzar correcte, L'entrepà un 7,5. El carajillo un 2. Però tenen hervero i bo de veritat, aixo es un 10. Si tornem, tornarem.Desprès d'un merescut esmorzar, d'estendre roba i alguns de fer promesa com a la processó de la Vallivana. S'enfilem per el port cap al Fontipark i de tornada cap als cotxes. El port dur, les sendes espectaculars i la tornada sense pluja i en alguns moments de sol.

Ja, una vegada al camp de tir, carregem les bicicletes, pugem als vehicles i de sobte; La pluja.Arribem a Picassent a les 15:30 h apx.

La foto de la jornada:

De les fotos que he vist, la que millor pot resumir aquesta ruta, es aquesta instantanea feta per Rafa.

Mes fotos de la ruta en aquestos enllaços:

https://picasaweb.google.com/vavelert/FontanarsBeneixama?authkey=Gv1sRgCOnI5Ja71oeUWg#

http://www.facebook.com/profile.php?id=100001254982335#!/media/set/?set=a.281381565214982.76516.100000294228732&type=1

La ruta:

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2081333

Distancia: 38,82 km

Desnivell acumulat: 1.093 m.

Humitat: 0,2 l/m2.

La banda sonora:

Per alguns motius: