diumenge, 13 de novembre del 2011

Camins de suro



Camins de suro

Magnifica ruta per la serra d’Espadà. Des de Tales a l’Alcúdia de Veo, recorregent magnifiques sendes i camins. Desprès d’aquesta jornada, poques paraules em queden, i més de lo adolorit que estic encara.

La crònica de Juanjo:
A las 06:30h de la mañana -alguno a las 06:40 por procedimiento de apremio- nos encontramos en el bajo de Vicent los siguientes samarucs : Vicent, Javi, Voro, Kike, César y Juanjo. Cargamos las bicis y nos dirigimos en la furgona a la localidad de Tales (1h, aprox.), donde llegamos para descubrir que ni mucho menos somos los únicos. Eso sí, a todos los demás ya no los volvimos a ver.

Tras un breve periodo de reflexión para elegir la indumentaria apropiada- estaba el cielo muy cubierto- , nos ponemos en marcha por una carretera , luego pista y después senda que transcurre por un barranco y nos conduce hasta La Alcudia de Veo. Vegetación espesa, todo muy verde. Si hubiera habido mulatas, habríamos pensado que estábamos en el caribe. Trialera un poco húmeda, pero bonita. Al final, el tiempo muy bueno.

Una vez en la Alcudia, el almuerzo, en el único bar. Buen bocata, aunque lo que se estila allí es el plato. Cerveza, vino, gaseosa, lo típico. El cremaet de ron con miel, bueno. El precio, no tan bueno, 8 € incluyendo el tradicional chupito para ayudar a comenzar la subido. Se habló un poco de todo: de mujeres y samarucs, de mujeres y política, de mujeres y fútbol, y finalmente de mujeres.

Tras el almuerzo, subida hacia el pico Espadán. Carretera, leve pendiente , unos 5 KM. Llegamos a la Nevera, desde donde sale una pista que continúa subiendo, hasta que bastante más arriba pasa a ser camino de "bici al hombro", para acabar junto al pico, donde nos uníamos a la trialera que nos iba a dejar de nuevo en La Alcudia.
Estupenda, muy larga, algún trozo no ciclable para la mayoría, pero muy bonita. Lástima que hubiéramos de lamentar varias caídas, Javi (3)y Vicent(1) , ésta última la más dolorosa ( espero que el test de gravedad de lesiones haya dado buen resultado).

Después, ya por carretera, a  Tales donde llegamos a las 14:00h, para acabar en Picassent a eso de las 15:00h. De desniveles y todo eso no sé nada, que lo digan los del GPS. Parece que al final sólo han sido 40 Km. Las fotos las hizo el profesional

 A la`crònica de Juanjo poques coses que afejir; la primera senda de la ruta, una senda pedregosa, semblant a una calçada romana. Aquesta va augmentant poc a poc el desnivell, regalant-nos unes vistes espectacular de la vall que conformen aquestes muntanyes i el riu Veo. Continuem per la pista forestal, guanyant altitud fins al mas de la Campana . Punt que ja aviem fet en una anterior eixida per la zona. D’aquest punt i desprès de fer tram de la senda del GR a peu. S’ enfilem cap avall per la senda que ens portarà fins a l’Alcúdia de Veo. Senda que sense cap dubte, Javi recordarà ven agust.


                                                    Kike i el Alcornoque.

Pugem el port fins a la nevera, tot per la carretera CV-215. Una volta dalt i desprès de les fotos continuem per la pista forestal que bordejant la serra ens porta fins als peus del Pico Espadan, el punt mes alt de la ruta. Fent l’ultima part del camí fins al la base del cim la a peu.


Pujant a la base del cim.


Ací comencem la senda que des de els 1010 m d’altitud fins als 450 m. apx. Que es troba l’Alcúdia de Veo. La senda es practicable en la seva totalitat, malgrat el que digen alguns dels asistents. Te punts mol tècnics en la part més superior, el paisatge i la vegetació que la envolten es espectacular, un autèntic bosc de sureres, pins, bolets i falagueres, t’envolta durant tota la senda. La tardor i les fulles caigudes junt a la pinoxa  poden deixar amagada alguna sorpresa de la qual el meu colze i muscle es testic.


 
A les 14 h al cotxe, cansats i satisfets per la ruta tornem a casa.

La foto de la jornada:



La ruta:

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2210444




Distancia recorreguda: 36 km.
Altitud min: 136 metros, Max:1.010 metros
Desnivell acumulat; pujant: 1.111 metros, baixant: 1.097 metros

La banda sonora: