diumenge, 12 de febrer del 2012

Higeruelas i els poblets de la Serrania


Higeruelas i els poblets de la Serrania

Dissabte a les 6:50, al bar Avenida, Em demane un cafè amb llet i unes magdalenes, que tranquil·lament em prenc mentre repase la prensa dels darrers dies, mentre espere a la resta d’atrevits, per emprendre la ruta prevista, 43 km per la Serrania amb unes temperatures sota zero.
Desprès de calfar el cos, Cèsar, Juanjo, Tofor i Vicent, amb les bicis apunt al furgó, emprenem el camí cap a Higeruelas.
A les 8:14 arribem a Higeruelas, on la temperatura es de -3ºC. I gracies, donç al passar per el Villar la temperatura marcava -7ºC.


Nevera a la senda del talla focs


Abrigadets comencem la ruta, i com no per camí equivocat, “Vallanca amunt i Vallanca avall”. Reprenem el camí correcte i desprès dels primers quilometres i pujades, que ens serveixen per aclimatar-se, arriba la primera senda d’uns 4 km aproximadament. Continuem fins el tallafocs, on agafarem la segona senda, aquesta més curta, uns 1,5 km, però no menys espectacular. Arribem a l’aldea de Artaj. Continuem fins Oset, on esmorzem.

El bar no es gran cosa, però suficient per gaudir d’un dels moments més esperats de la jornada. Sentats a taula i amb una estufa de buta als peus de Cèsar i Juanjo, els mes majors i acusats pel fred. Recuperem forces amb un suculent entrepà de tortilla d’embotit d’orsa. Vi i llimoná per a veure i un parell de carajillos. Tot 6 €, per tornar.

Al talla focs.
Camí de tornada, ens queda el més fotut de la ruta, busquem alternativa per acurtar la ruta aconsellats per Paco, el del bar i les insistències de Cèsar, per a que no es fera tan tard. Però finalment desistim i “quien dijo miedo” tornem per on marca el trakc. Així que des d'Oset continuem fins a Canales, Andilla i la Pobleta, El parc eolic i el final de la ruta.

En aquest punt, la moral d’alguns comença a caure en picat, i com el Idalgo Don Alfonso Quijano,  a Cèsar li passa el mateix al veure de lluny els molins de vent. No més de pensar que els havíem de creuar per arribar al final i l’hora que era, poc a poc es torbava més i el camí cada volta més agre.

Fases de la reparació de la punxada de la bici de Cèsar. Finalment ha tingut que intervindré el Cunyat ja que no s’heu treia.

El descans en les llargues esperes de la resta dels companys de ruta. Una tónica habitual en la segona part.


 Al parc eolic, ja desfets, uns mes que altres, i amb la moral per terra, fem l’ultima part de la ruta, l’espectacular trialera de la BTT de Higeruelas, Veritablement no recordava Finalitzem la ruta a les 16:15 h. Informat del xicotet retràs a les famílies, decidim prendre alguna cosa en Higeruelas. Un entrepà atesos per una cambrera amb una agradable sonrisa i algo més...

En general, la ruta espectacular, de les cinc sendes fetes, a veure quina es la més guapa. Ruta dura i per a repetir-la.

La foto de la jornada:

Hi han moltes fotos que podrien ser les destinades en aquest espai, però he triat aquesta on podem veure les mostres de fred que esta fent aquestos dies.


mes fotos en aquest enllaç:  https://picasaweb.google.com/vavelert/PoblesDeLaSerrania#
La ruta:



Participantes: Vicent, Tófor, César, Juanjo
Recorrido:
07:00 salida desde Picassent
08:15 en marcha desde Higueruelas ( -4ºC)
11:00 - 12:15 almuerzo en Oset
En algún momento pasamos por Andilla.
15:45 llegamos al alto de los aerogeneradores ( entiendo perfectamente a Don Quijote)
16:15 llegada a Higueruelas, comida rumana.
17:45 llegada a Picassent
A partir de aquí, penitencia.

distancia total: 53,78 Km
Tiempo total: 8 h
Tiempo en movimiento (yo): 5h 49´
Desnivel acumulado: 1815 m
Vel. media en movimiento: 9,3 Km/h
pendiente máx.: 19,8%
pendiente mïn.: -20,2 %

Nº veces que nos hemos perdido: 7
Nº de samarucs con tija pija: todos menos yo.
Nº Caídas: 1 ( Evo Morales)
Nº pinchazos : 1 ( Evo Morales)
Nº veces que nos hemos cagado en todo : 4 samarucs x 7 veces que nos hemos perdido = 28 mínimo.

Hay más datos, como el nº de piedras que hemos tirado a la balsa helada para intentar romper el hielo, los grados de temperatura -pocos- en el bar del almuerzo antes de que nos enchufaran la estufa de butano, el nº de puntos de inflexión falsos hasta llegar al verdadero, el diferencial entre la distancia teórica y la real,... pero bueno, ya no son de gran interés.


La banda sonora: