dissabte, 31 de desembre del 2011
L'última de l'any
Amb el permís del cronista habitual, vull acomiadar-me d'aquest any i de tots vosaltres, Samarucs, d'una forma molt emotiva. He estat un temps absent per dedicar-me a fer uns quants kilòmetres a peu, i ho he gaudit molt, però com tots sabeu "la cabra tira al monte", trobava a faltar els esmorzars a la cristalera, que en ploraren els ulls al fer una trialera i les xarrades d'alguns Samarucs, ... Avui en companyia de Vicent he recordat una sensació agradable, alliberadora, de plenitud i fins i tot espiritual. Li he donat a la muntanya un present per tot el que ella em fa viure a mi. I amb aquest he volgut desitjar-vos a tots vosaltres, de forma molt especial, un:
dimecres, 28 de desembre del 2011
Sendes gelades
Sendes gelades
28 de desembre de 2011
A les 7:30 h , ixc de casa cap al canal per trobar-me amb Richard i Javi. Avui ja es noten les temperatures baixes de la tardor. En trobar-nos al canal, prop del desvio a la Comarcal. En aquest punt Enfilem camí per tal de fer la ruta prevista. Un track que ens portarà a la zona de Cortixeles i els termes de Monserrat i Toris. Una mescladissa de caminals d’horta de secà, asfalt, i sendes repartides entre les urbanitzacions i les xicotetes serralades de la zona on la escarxa de la rosà i el fred estava present durant tota la ruta
Esmorzaret reconfortant i tornada per la carretera fins al desvio del Clot. Javi i Richard tornen per la carretera de Torrent. L’únic fastigós de la ruta, però donat que ens havia fet molt tard decidim triar aquesta sol·lusió com la més ràpida per tornar a casa.
La foto de la jornada:
La ruta:
Distancia recorreguda: 53,69 km.
Altitud: Màxima: 244m Mínima: 114 m. Acumulada pujant: 745 m.
La banda sonora:
dissabte, 24 de desembre del 2011
24 de desembre
24 de desembre
Eixideta nadalenca, Ens presentem per a la ruta: Tofor, Jose Luis, Cèsar, Sisco, Voro i Vicent. Eixim en retràs per un problema de al meu pedal. La ruta directa al bar, Senda de la cova fumà, cova de l’àguila, Militar i MN4. L’esmorzar en la seva línea, tot ok. Hui , hem substituït els xupitos per el cava i els polvorons.
La tornada, per la soroixa, clot i barranc de la canya de la Sisca. En total uns quaranta i pico kilòmetres.
Bo, desprès d’aquesta mini crònica només em queda desitjar-vos uns bons Nadals a tots
La foto de la jornada:
La ruta:
No hi ha dades de la ruta
Hui per el dia que es em permet ficar dues cançons, la primera es diu Cançó de Nadal, de SAU, versionada per Lluis llac al concert homenatge a Carles Sabater i la segona; Pastorets i pastoretes de Al Tall.
diumenge, 18 de desembre del 2011
Fissures
Davant l’habitual eixida del cap de setmana, ens donem cita puntualment a les 7:30, amb l’objectiu clar d’esmorzar a Alfarb. Voro, Jaume, Cèsar, José Luis, Juanjo, Pepe, Tofor i Vicent. Comencem la ruta camí del Clot, desprès fem la senda de les Aranyes i el cremador. A les 10 h al bar. Esmorzar, carajillos i tres rondes de xupitos. La tornà, per distints camins, Voro i Jaume, per el camí més curt. La resta continuem per el Portijol i per la volta llarga fins al Gas.
Poques coses que destacar de tan monòtona eixida, Pepe, prova una 29 pulgades de Scott prestada per els amics de Soul Bikes. Bones sensacions, manejabilitat distinta. Unes rodes del copón. Tot un disfrutar segons ens ha comunicat el tester.
Ara be, si hi ha alguna cosa que hi ha que destacar han sigut les fissures; A Jaume li han diagnosticat una fissura en el quadre, i esperem que siga suficient per que li’l cambien Així que davant d’aquest esdeveniment no hem deixat de buscar-ne al quadre de Jose Luis. On si que n’hem trobat ha sigut al casc de Juanjo al final de la jornada, esperem que no en tinga cap altra. També se’n ha detectat una a la motxilla del Primo, com es detalla a l’ imatge següent:
La foto de la jornada:
Aquesta jornada deixarem aquest espai reservat per als nostres maratonians que tornen al mon de les dos rodes.
La ruta:
Distancia recorreguda: 46,73 km.
Altitud: Màxima: 324m Mínima: 40 m. Acumulada pujant: 644 m.
La banda sonora:
Triar una cançó per ha que siga la banda sonora de una ruta, no es una tasca fàcil. I en aquesta jornada s’ha complicat una mica més. El que era evident, que davant de les reincorporacions no podia triar altra que no fos el Sr. Bruce Springsteen. Amb el tema No Surrender. Versió en directe amb Brian Fallon, cantant de The Gasligth Anthem.
diumenge, 11 de desembre del 2011
De Picassent a Alfarb
De Picassent a Alfarb
Ruta del 10 de desembre de 2011
Ruta del 10 de desembre de 2011
A les 7:30 h i puntuals ens donem cita al nou lloc de reunió, el bar Avenida, Juanjo i un servidor. Desprès del cafè i de deixar uns minuts de cortesia per si acudia algú mes.
Decidim començar la ruta pasant per l’antic lloc de quedada; la casa el Primo. On ens trobem a Cèsar i Kike. De la resta poc sabem.
Amb l’objectiu clar d’esmorzar en Alfarb i de fer una ruta suau i de poques complicacions ens posem en marxa. Soroixa, pugem reto, continuem fins als Cavalls i per la volta llarga fins la militar. Rematem les sendes fins al riu. I a les deu menys quart al bar. Objectiu aconseguit.Al bar ens reunim amb Rafa & Rafa. Esmorzar dins de lo normal, nova cambrera, nous pits, camacho per allí amunt i avall, lo normal. Carajillo i xupito de mistela, que poc a poc ha guanyat partida al licor d'herbes.
Finalitzat l’esmorzar i amb l’ànim de fer la ruta de tornà més curta que la d’anà, enfilem el camí llombai fins a Picassent. A les 12, hora de l'Angelus a casa.
La foto de la jornada:
La ruta:
Distancia recorreguda: 38,84 km.
Altitud: Màxima: 281m Mínima: 49 m. Acumulada pujant: 594 m.
La banda sonora:
dijous, 8 de desembre del 2011
Les sis trialeres
Les sis trialeres
Festivitat de la Inmaculada Concepción. Com que uns estan de celebracions, altres d’excursió familiars, uns ixen per Torrent, altres a rodar pel terme i els que queden a pulverizar. Així que davant d’aquest panorama, el Sr. Juanjosé i un servidor decidim anar a Alfarb a esmorzar. Així que a les 7:30 h ens donem cita al bar Avenida. Puntualment i algú més resacos que altre. Ens fem un talladet en companyia dels collidors de Taronja.
Cap a les vuit menys quart en posem en ruta: Camí del Mas, trialera del Pinar, Les basses, Pugem la Pólvora fins al Besorí per tal de baixar la trialera. Pugem els Valents i per la trialera mariquita maricon fins al bar Altamar per esmorzar al que arribem cap a les 9:45
L’esmorzar normal, 7’50€, Bocata, cervesa i una fanta de llima, carajillo i misteleta. Tornem per la senda del cagalló fins a Sierramar. A les 12 en punt a Picassent.
La ruta satisfactòria, no hem parat per a res, però desprès de la Pólvora i el Besori, cert es que els valents se m’han fet agres.
La foto de la jornada:
Quant hem eixit, encara era de nit.
La ruta:
No hi han dades de la ruta.
La banda sonora:
diumenge, 4 de desembre del 2011
Sendes de la Serra d’Espadá
Sendes de la Serra d’Espadá
Un altra vegada tenim la serra d’Espadá com a objectiu. A les 6:30 h quedem al baix del carrer major per eixir cap al nostre destí. Misteriosament i desafiant totes les lleis de la física Cèsar arriba el primer i puntual. Tant es així que a les 6:35 em telefona per tal de assegurar-se que fèiem la ruta.
Arribem puntualment a Artana, punt d’on començarem la ruta. Prompte s’introduïm en plena serra d’Espadá de camí a Eslida. Per els camins podem trobar les restes deixades per les darreres pluges. Un bassal enorme em fa patinar i posar peu en “xarco”. Amb els peus xorrant continuem fins a Eslida. Guanyant poc a poc altitud. Y per una baixada empedrada i espectacular arribem a la població. Per sort, els dissabtes es dia de mercat a Tales, lo que aprofite per comprar-me uns calcetins esportius, de tenis, per a reposar-me els mullats.
Desde Eslida, per la carretera pugem fins a Ain, on culminem el punt més alt de la ruta i d’on comença la primera senda, de aproximadament uns 4 o 5 quilometres. Senda bonica i espectacular, amb una quantitat de vegetació impressionant.
Finalitzem la senda en una pista forestal que ens porta fins a Tales, on esmorzem cap a les 1040 h. Entrepà, carajillo de ron cremat amb un 10 de puntuació, dos xupitos i garatge per a bicis.
Amb la panxa plena reprenem el camí per tal de finalitzar la ruta, guanyem altura dirigint-se cap a la següent senda. Senda més tupida que l’anterior. Trams de lloses que ens fan anar a peu per por a relliscar. Si hi ha que destacar acap cosa d’aquesta segona part, es l’habilitat de Cèsar que amb el freno de darrere deshabilitat finalitza la senda sense cap problema.
Ruta espectacular i bonica, per a repetir.
Moraleja: Si plou porteu calcetins de repost i abans de cada eixida reviseu les pastilles de frens i cobertes.
A les 15 h a casa.
Distancia recorreguda: 39,71 km.
Altitud min: 140 metros, max: 569 metros
Desnivell acumulat; pujant: 799 metres, baixant: 791 metros
Desnivell acumulat; pujant: 799 metres, baixant: 791 metros
La banda sonora:
dissabte, 26 de novembre del 2011
Una eixida més
Una eixida més
Un dissabte mes, quedem per fer una de les nostres eixides per les serres de Picassent i Alfarb. El Clot, la Soroixa, Les aranyes i el cremador, desprès d’esmorzar, fem Portitxol, segona part de la bonica i tornem per el clot. En total una cinquantena de quilometres.
La ruta en general sense cap incidència greu, llevant d’un enganxo de Juanjo amb un arbre en el cremador.
Al hora de l’esmorzar. Habitual tertúlia sense entrar a parlar del nou govern, ja que els entesos en les arts del Balompié estaven analitzant l’últim partit que perdé el València. Mentre altres estaven distrets en altres assumptes i analítiques.
Poques coses que contar i poques fotos que ensenyar. Esperem veure a la pàgina web de la colla de la Canyada que es hem trobat al Cremador més fotos i algun vídeo.
La foto de la jornada:
L’autèntic esperit del Enduro al montain bike:
La ruta:
No hi an dades de la ruta.
La banda sonora:
diumenge, 13 de novembre del 2011
Camins de suro
Camins de suro
La crònica de Juanjo:A las 06:30h de la mañana -alguno a las 06:40 por procedimiento de apremio- nos encontramos en el bajo de Vicent los siguientes samarucs : Vicent, Javi, Voro, Kike, César y Juanjo. Cargamos las bicis y nos dirigimos en la furgona a la localidad de Tales (1h, aprox.), donde llegamos para descubrir que ni mucho menos somos los únicos. Eso sí, a todos los demás ya no los volvimos a ver.
Tras un breve periodo de reflexión para elegir la indumentaria apropiada- estaba el cielo muy cubierto- , nos ponemos en marcha por una carretera , luego pista y después senda que transcurre por un barranco y nos conduce hasta La Alcudia de Veo. Vegetación espesa, todo muy verde. Si hubiera habido mulatas, habríamos pensado que estábamos en el caribe. Trialera un poco húmeda, pero bonita. Al final, el tiempo muy bueno.
Una vez en la Alcudia, el almuerzo, en el único bar. Buen bocata, aunque lo que se estila allí es el plato. Cerveza, vino, gaseosa, lo típico. El cremaet de ron con miel, bueno. El precio, no tan bueno, 8 € incluyendo el tradicional chupito para ayudar a comenzar la subido. Se habló un poco de todo: de mujeres y samarucs, de mujeres y política, de mujeres y fútbol, y finalmente de mujeres.
Tras el almuerzo, subida hacia el pico Espadán. Carretera, leve pendiente , unos 5 KM. Llegamos a la Nevera, desde donde sale una pista que continúa subiendo, hasta que bastante más arriba pasa a ser camino de "bici al hombro", para acabar junto al pico, donde nos uníamos a la trialera que nos iba a dejar de nuevo en La Alcudia.Estupenda, muy larga, algún trozo no ciclable para la mayoría, pero muy bonita. Lástima que hubiéramos de lamentar varias caídas, Javi (3)y Vicent(1) , ésta última la más dolorosa ( espero que el test de gravedad de lesiones haya dado buen resultado).
Después, ya por carretera, a Tales donde llegamos a las 14:00h, para acabar en Picassent a eso de las 15:00h. De desniveles y todo eso no sé nada, que lo digan los del GPS. Parece que al final sólo han sido 40 Km. Las fotos las hizo el profesional
A la`crònica de Juanjo poques coses que afejir; la primera senda de la ruta, una senda pedregosa, semblant a una calçada romana. Aquesta va augmentant poc a poc el desnivell, regalant-nos unes vistes espectacular de la vall que conformen aquestes muntanyes i el riu Veo. Continuem per la pista forestal, guanyant altitud fins al mas de la Campana . Punt que ja aviem fet en una anterior eixida per la zona. D’aquest punt i desprès de fer tram de la senda del GR a peu. S’ enfilem cap avall per la senda que ens portarà fins a l’Alcúdia de Veo. Senda que sense cap dubte, Javi recordarà ven agust.
Pugem el port fins a la nevera, tot per la carretera CV-215. Una volta dalt i desprès de les fotos continuem per la pista forestal que bordejant la serra ens porta fins als peus del Pico Espadan, el punt mes alt de la ruta. Fent l’ultima part del camí fins al la base del cim la a peu.
Pujant a la base del cim.
A les 14 h al cotxe, cansats i satisfets per la ruta tornem a casa.
La foto de la jornada:
Mes fotos en aquest enllaç:
https://picasaweb.google.com/vavelert/TalesAlcudiaDeVeo?authkey=Gv1sRgCLjfz_eQ7-SSKg#
La ruta:
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2210444
Distancia recorreguda: 36 km.
Altitud min: 136 metros, Max:1.010 metros
Desnivell acumulat; pujant: 1.111 metros, baixant: 1.097 metros
Desnivell acumulat; pujant: 1.111 metros, baixant: 1.097 metros
La banda sonora:
diumenge, 6 de novembre del 2011
La ruta de l'esmorzar
Hui dia d’esmorzar
Els Runers, lesionats, el de la Ribera i algun trasnojador acudiran a hora d’esmorzar, la resta, com ve sigent habitual ens donem cita al cantonet, allí ens trobem; Voro, Sergio, Juanjo, Cèsar, Sisco i Vicent. El Blue Sumer Team, Rafa i Rafa H. Ixen més tard, fan una ruta alternativa.
La ruta ben curta, pugem la Pólvora, fem la senda Bonica I i II, tornem per la Soroixa cap als cavalls i per les cinc pujades cap a vall fins la caseta de Rafa. Poca cosa que contar de la ruta, pot ser una mica de desorganització, per algun despistat que ha tirat avant sense paciència, a més a més, dos punxades una de Sisco i una de Vicent a tall d’acabar la ruta.
De l’esmorzar poca cosa que contar, lo normal, una bona fartá de la que les fotos son testics. No ens falta de res, es para de tot menys de política i de futbol, temàtiques habituals al esmorzars dels Samarucs.
Un any més agraïm tots la col·laboració del Rafael i Pasqual, que de bones ganes ens preparen aquestos esmorzars.
La foto de la jornada:
Més fotos: https://picasaweb.google.com/vavelert/Esmorzar?authkey=Gv1sRgCN2ZsvCyreD9dw#
La ruta:
No hi han dades de la ruta.
La banda sonora:
Per a una jornada com aqueata, lo millor es acompanyarla amb les cançons del tio Fredo. El tema que vos enllaçe es El Blues del All i Pebre, pero no deixeu de furonetxar a la xarxa ja que te temes molt bons.
diumenge, 30 d’octubre del 2011
Per que li diuen la Preciosa?
Per que li diuen la Preciosa?
L’esmorzar a la cristallera. Tot especial, amb repito de mistela per gentilesa de la casa.
La tornada l’enfilem cap a Besorí, el qual el trobem amb el punt d’humitat ideal.
Només dir que no hi ha res com eixir a la muntanya desprès de les pluges i no quan plou com varen fer alguns impacients.
La foto de la jornada:
El rebrotar a la zona cremada de les aranyes.
La ruta:
Distancia recorreguda: 47,99 km.
Velocitat mitja: 13,9 km/h
Altitud min: 20 metros, Max: 353 m.
Desnivell acumulat; pujant: 765 metres, baixant: 718 metros
Altitud min: 20 metros, Max: 353 m.
Desnivell acumulat; pujant: 765 metres, baixant: 718 metros
La banda sonora:
Atraiguts per l’ humitat, el verdor de les mogudes que millor que una mica de musica celta de les Highlands, amb tots vostès: Alasdair Fraser i Natalie Haas
diumenge, 23 d’octubre del 2011
La Muela de Jerica i L'Alt Palancia
La Muela de Jerica i L’alt Palància
La ruta passa per la via verda de Ojos Negros, desprès s’enfila per pista forestal cap a la muela de Jerica, en arribar al punt més alt de la ruta comencem a baixar cap al riu Sargal, el qual anirem bordejant per una senda i camins de ribera fins a Viver.
Fem parada a Viver per esmorzar, son les 10:30 h. Ens demanem mig entrepà d’embotit, media barra, cervesa i vi amb llímoná, dons ja apeteix. Si em de puntuar el carajillo de presentació li donarem un 8 i de sabor un 10, molt bo. Fins i tot hem fet repito de carajillo, i xupito de licor per rematar l’esmorzar.
La tornada pràcticament per camins de ribera fins la via verda, fem una senda, pasem per la presa del envasament del Regajo i baixem cap a Bejis, pasem per el salto La Novia i per senda fins a Sogorb. On ens esperava un desnivell d’uns 100 m fins als cotxes.
Ha sigut una ruta distinta, falta de sendes tècniques, baixades vertiginoses, grans desnivells. Però els llosc i el paratge espectacular.
Mes de la zona:
http://www.uv.es/gabibtt/altopalancia/
La foto de la jornada:
Tardor a la ribera del Sargal
Més fotos de la jornada al seguent enllaç:
https://picasaweb.google.com/vavelert/ALTPALANCIA?authkey=Gv1sRgCOT5veyY6eSsTw#
La ruta:
Distancia recorreguda: 51,97 km.
Altitud min: 324 metros, Max: 745 metros
Desnivell acumulat; pujant: 776 metres, baixant: 762 metros
La banda sonora:
Lana del Rey amb els seu Blue Jeans, ens acompanya per les sendes del Palància.
diumenge, 16 d’octubre del 2011
Per les terres de Picassent i Alfarb
Per les terres de Picassent i Alfarb
Esmorzem a la Cristallera amb la companyia de Javi, Rafa i Voro. Després continuem per la pujà de formigó, senda de les vaques i finalment Picassent.
I aquesta es la cònica de Kike:
La foto de la jornada:
La ruta:
Distancia recorreguda: 40,12 km.
Altitud min: -15 metros, Max: 307 metros
Desnivell acumulat; pujant: 573 metres, baixant: 514 metros
La banda sonora:
Difícil elecció per aquesta jornada, el vox populi recomana la cançó del Duo dinamico “el final del verano”, jo em decantava per Campanades a morts de Lluis Llac, però entre unes coses i altres vos deixe aquest tema de Calexico per tal d’animar un poc la cosa:
Més de Calexico: http://es.wikipedia.org/wiki/Calexico
A l’hora habitual ens veiem al lloc de sempre, Sergio, Kike, Cèsar i el que vos escriu. L’objectiu, esmorzar a la cristallera.
Anem per el barranc de la canyá de Ciscar, PR del Clot de les Tortugues, Pujà dels cavalls, En aquest punt ens deixa Sergio per tal d’atendre uns assumptes socials. Continuem per la volta llarga fins la senda de L’Estepar.
Al clot de les tortugues
A la senda de L'Estepar
Esmorzem a la Cristallera amb la companyia de Javi, Rafa i Voro. Després continuem per la pujà de formigó, senda de les vaques i finalment Picassent.
I aquesta es la cònica de Kike:
A banda de convocar-se numeroses manifestacions, uns quants samarucs eixirem a pegar una volteta pel terme....(cesar, sergio, vicent i un servidor)
com que Sergio tenia que estar prompte en casa, començarem per un barranc, pero no recorde el nom...
clot, soroixa (sprint especial incorporat), cavalls i Sergio torna cap a casa...
Continuem per la pista cap a la senda de l'estepar...per cert, que era la primera vegada que baixe per alli i em va agradar prou.
Curiosa situacio la que es vixque al bar...soles arribarem 3 samarucs en bici, pero a l'esmorzar erem 6...
Voro, que tal la boda?
Comentaris variats; camaleons pel terme, esmorzar el 5/11 a la caseta de Rafa, crisi als samarucs, un poquet de futbol, un poquet d'activitas que feu en el xiquets, lesions; curiosament res de politica, ni putes ni drogues....
l'esmorzar prou rapidet...em va sorprende...bocata de pm, cremaet de pm, xupito (sin repito). 7.50€ de veres que no comprenc perque canvia cada dia que anem si sempre demanem el mateix...
Tornada per el cami mes curt, i les vaques per acabar. M'acomiade de Cesar i Vicent i vaig cap a l'omet per el canal...
Vicent, alguna foto??
Be xics, dissabte no eixire...ja ens vorem
com que Sergio tenia que estar prompte en casa, començarem per un barranc, pero no recorde el nom...
clot, soroixa (sprint especial incorporat), cavalls i Sergio torna cap a casa...
Continuem per la pista cap a la senda de l'estepar...per cert, que era la primera vegada que baixe per alli i em va agradar prou.
Curiosa situacio la que es vixque al bar...soles arribarem 3 samarucs en bici, pero a l'esmorzar erem 6...
Voro, que tal la boda?
Comentaris variats; camaleons pel terme, esmorzar el 5/11 a la caseta de Rafa, crisi als samarucs, un poquet de futbol, un poquet d'activitas que feu en el xiquets, lesions; curiosament res de politica, ni putes ni drogues....
l'esmorzar prou rapidet...em va sorprende...bocata de pm, cremaet de pm, xupito (sin repito). 7.50€ de veres que no comprenc perque canvia cada dia que anem si sempre demanem el mateix...
Tornada per el cami mes curt, i les vaques per acabar. M'acomiade de Cesar i Vicent i vaig cap a l'omet per el canal...
Vicent, alguna foto??
Be xics, dissabte no eixire...ja ens vorem
Arribant a Alfarb.
La ruta:
Distancia recorreguda: 40,12 km.
Altitud min: -15 metros, Max: 307 metros
Desnivell acumulat; pujant: 573 metres, baixant: 514 metros
La banda sonora:
Difícil elecció per aquesta jornada, el vox populi recomana la cançó del Duo dinamico “el final del verano”, jo em decantava per Campanades a morts de Lluis Llac, però entre unes coses i altres vos deixe aquest tema de Calexico per tal d’animar un poc la cosa:
Més de Calexico: http://es.wikipedia.org/wiki/Calexico
Subscriure's a:
Missatges (Atom)