LES SENDES DELS SAMARUCS: Sendes de la Serra d’Espadá

Sendes de la Serra d’Espadá

Un altra vegada tenim la serra d’Espadá com a objectiu. A les 6:30 h quedem al baix del carrer major per eixir cap al nostre destí. Misteriosament i desafiant totes les lleis de la física Cèsar arriba el primer i puntual. Tant es així que a les 6:35 em telefona per tal de assegurar-se que fèiem la ruta.

Arribem puntualment a Artana, punt d’on començarem la ruta. Prompte s’introduïm en plena serra d’Espadá de camí a Eslida. Per els camins podem trobar les restes deixades per les darreres pluges. Un bassal enorme em fa patinar i posar peu en “xarco”. Amb els peus xorrant continuem fins a Eslida. Guanyant poc a poc altitud. Y per una baixada empedrada i espectacular arribem a la població. Per sort, els dissabtes es dia de mercat a Tales, lo que aprofite per comprar-me uns calcetins esportius, de tenis, per a reposar-me els mullats.

Desde Eslida, per la carretera pugem fins a Ain, on culminem el punt més alt de la ruta i d’on comença la primera senda, de aproximadament uns 4 o 5 quilometres. Senda bonica i espectacular, amb una quantitat de vegetació impressionant.

Finalitzem la senda en una pista forestal que ens porta fins a Tales, on esmorzem cap a les 1040 h. Entrepà, carajillo de ron cremat amb un 10 de puntuació, dos xupitos i garatge per a bicis.

Amb la panxa plena reprenem el camí per tal de finalitzar la ruta, guanyem altura dirigint-se cap a la següent senda. Senda més tupida que l’anterior. Trams de lloses que ens fan anar a peu per por a relliscar. Si hi ha que destacar acap cosa d’aquesta segona part, es l’habilitat de Cèsar que amb el freno de darrere deshabilitat finalitza la senda sense cap problema.

Ruta espectacular i bonica, per a repetir.

Moraleja: Si plou porteu calcetins de repost i abans de cada eixida reviseu les pastilles de frens i cobertes.

A les 15 h a casa.

La foto de la jornada: