dimecres, 9 de maig del 2012

Pedal i mig dels Ports



Pedal i mig dels Ports


5 i 6 de Maig de 2012

Pedals Dels ports, pedals dels porcs o pedals dels pets, varis son els títols que podrien encapsalar aquesta crònica, però com que hem fet una adaptació de la ruta dels tres dies m’he decidit per el títol que l’encapsa-la.
Divendres i bon dia, comencem una més de les nostres aventures. Desde el carrer Torren ton ens donem cita per preparar la logística per emprendre l’eixida cap a la comarca dels Ports.
Arribem a Vallibona, població don comença l’etapa. Aci ens allotgem al hostal de Teresa, el qual l’hem bategat amigablement com l’hostal dels hipis.
Desprès d’una mereixcuda cervesa, repartir-se l’allotjament, fem un tomb turístic per la vila. On poguérem respirar eixe aire purificador de muntanya, escoltar el silenci que es respira en aquestos indrets i sentir la frescor del capvespre d’un dia de primavera. Mentre nosaltres assaboríem totes aquestes sensacions, la població de Vallibona assaboria la ruptura del silenci, ja vos imagineu, comentaris xarlotades, rialles i totes eixes particulars característiques dels Samarucs.
A la nit sopar, ronda de copes i partida al truc, la qual es queda pendent de revenja.
Vallivona
El dissabte, desprès de prendre Café i desdejunar, ens posem en ruta cap a les 8:30 h. Amb un hora de retràs sobre el previst degut al horari de l’establiment. Iniciem camí cap a la Pobla de Benifassà, on parem a esmorzar. Passem per el Bellestar i s’ enfilem cap al port de Fredes i cap a esta població on dinarem.
Desprès de recobrar forces, continuem la ruta cap al Tossal dels Reis, el punt més alt de la ruta, 1.325 m.
Arribat a aquest punt, i desprès del reportatge fotogràfic de rigor, continuem la ruta cap a Beseit. Aquesta part de la ruta es una alternativa que busca Cèsar, per adaptar la ruta a dos dies. Una espectacular trialera, una espectacular senda y camins. Molt bona ruta senyor Cèsar!!.

Arrivada a la Pobla de Benifasà
Arribem a Beseit, cap a les 18 h si no recorde malament, ens dirigim als apartaments Lola i ens allotgem. Una dutxa i al bar, un parell de cerveses, un vermut i un sopar de por. Amb els ànims per terra per el cansament retirem aviat per descansar i re pondre forces. Encara que algú nervioset se’n ana fer de sereno.
Al endemà, amb el cos recuperat, comencem la tornada, De Beseit a Penyaroja de Tastavins, el Masmut, Coratxar i Castell de Cabres, on pararem a dinar. Últim punt avanç de prendre l’últim trajecte de la ruta.

Al Tossal dels Reis
Inici de la senda cap a la Pobla de Benifasà
Trialera al Masmut, Penyaroja de Tastavins
Paisatges espectaculars, una vegetació molt frondosa i varietal, savines, pins, carrasques i infinitat d’espècies herboses més conformen uns paratges encisadors. Boscos frondosos que es mesclen entre barrancs i penyes segats. Una ruta per assaborir-la en tots els aspectes. Se’m trobat Cabres Hispàniques, Cabirols, Voltors, corbs, vaques, ovelles, xots i algú porc de granja i d’altres damunt una bici.  
Poques incidències que contar; llevant d’un bac de l’amic Paco, que es feu uns rascons a la cama, que semblava que l’avia atacat una cabra hispànica. I d’un servidor que trenca la patilla del canvi en trialera de Castell de Cabres.
Coratxar, reposant aigua i descansant desprès de la pujada.
Descansant abanç de baixar la senda cap a Castell de Cabres.

Dinant al restaurant de Castell de Cabres
No Coment!
Per cert , m'oblidava, a la ruta anàrem; Juanjo, Cèsar, Tofor, Rafa, Pepe, Paco i Vicent. Ho pesàrem molt bé, gaudirem de les pujades, de les baixades, de les trialeres, dels cigrons, de la quallá amb mel, dels cremats de ron, de les xulles de corder a la brasa, del vi i dels amics.

Reparant la bici a Castell de Cabres. I la resta dels companys?

La foto de la jornada:

Difícil elecció ja que en son moltes i de molt bones per triar, però en aquest cas em faig un homenatge:


En la senda del Masmut

Enllaços a més fotos: 





La ruta:
Enllaç a Wikiloc:


http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2810843

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2810860


Dades track


Primera jornada


DISTANCIES
Distancia projectada: 65,43 km
Distancia amb altures: 66.24 km

ALTURES
Altura màxima: 1.350 m
Altura mínima: 553 m
Altura de l’eixida: 697 m
Altura de l’arribada: 578 m
Desnivell màxim: 797 m
Desnivell acumulat pujant: 1.720 m
Descens acumulat baixant: 1.800 m
Màxima pendent: 16,01 %

Segona jornada





DISTANCIES
Distancia projectada: 57,38 km
Distancia amb altures: 59,44 km

ALTURES
Altura màxima: 1.245 m
Altura mínima: 551 m
Altura de l’eixida: 586 m
Altura de l’arribada: 677 m
Desnivell màxim: 797 m
Desnivell acumulat pujant: 1.510 m
Descens acumulat baixant: 1.414m
Màxima pendent: 18,08 %



La banda sonora:





diumenge, 22 d’abril del 2012

La senda de la Font



21 d'Abril de 2012
La Senda de la Font

Toca ruta fora, anem a Moixent, per fer una ruta que ens portarà al centre del Teuladet i despres per la senda de la Font.
A les 6:30 h, al bar avenida anem acudint: Cèsar, Pepe, Sisco, Rafa i Vicent. Per Tofor i el susodicho a l’expedició.
Una vegada, distribuïts als cotxes ens posem en marxa cap al punt de patida. Ens preparem i comencem la ruta.
La primera part comença amb una pujada llarga de sis quilometres, la que podíem denominar com una pujada “pastosa”. A aquesta es la part més dura de la ruta. La segueixen una sèrie de caminals on anirem canviant els desnivells. Pistes forestals poc transitades, pedregoses i amb una gran varietat de vegetació.
Per la pista empedrada, una autèntica llosa de pedra, arribem al punt més alt de la ruta. I continuarem fins al Teuladet, on esmorsarem.

Esmorzar llarg i discernit, amb les habituals temàtiques samaruquiles. Hui no s’ha parlat de l’escola pública. Els entrepans han estat a l’altura, acompanyats per papes, olives, amanides de tomaca i ceba, cacaus i abundant cervesa. De postre, carajillo cremat de ron, barral de mistela i panfigol. Hi ha qui s’haguera quedat allí fins a dinar.

La tornada coincideix amb la de l’anterior tornada, la senda de la font. Una de les millor sendes que haurem fet, uns quatre quilometres de senda que ens porten de camí de tornada als vehicles.

Per arrodonir la jornada, desprès de carregar les bicis als cotxes, Juanjo ens convida a dues litrones per celebrar els més de quatre lustres.

Bona harmonia i cap incidència, una jornada que es pot resumir en una única paraula: decategoria.


 La foto de la jornada:




mes fotos: https://picasaweb.google.com/101877469292734011266/MoixentElTeuladet?authkey=Gv1sRgCMW-l9OV7peyuAE




 La ruta:


 Dades track
  
TEMPS
Hora d’eixida: 7:50:05
Hora d’arribada: 13:30:16
Duració: 05:40:11
Temps parats: 02:26:42
Temps en moviment: 03:13:29

DISTANCIES
Distancia projectada: 40.64 km
Distancia amb altures: 41.01 km

VELOCITATS
Velocitat mitja: 11,08 km/h
Velocitat màxima: 46,4 km/h

ALTURES
Altura màxima: 837 m
Altura mínima: 335 m
Altura de l’eixida: 335 m
Altura de l’arribada: 347 m
Desnivell màxim: 502 m
Desnivell acumulat pujant: 762 m
Descens acumulat baixant: 756 m
Màxima pendent: 16,45 %



La banda sonora:


dilluns, 16 d’abril del 2012

Pedals dels Bars




Pedals dels Bars

14 d’abril de 2012

Mentre algun individuo tractava d’instaurar la 3ª república i plantar bandera al seu “lecho conyugal”, la resta; Juanjo, Cèsar, Tofor i Vicent, l’esperaven al final del Carrer alginet per començar una ruta més.
Reunida la tropa, ens posem em marxa a les 8 h, amb les coses no massa clares. De moment ens dirigim a la Soroixa per el Pi de Rosari, desprès cap als cavalls pujant la trialera que queda a la dreta. Allí dalt, mentre ens rejuntàvem altra volta, alguna ment lúcida comenta d’anar a Monserrat a esmorzar, proposta a la qual no es fa massa cas, així que continuem la ruta, pujant per els Cavallas, agafem la pista que ens porta a la senda de la cova de l’àguila i continuem fins la militar. Pugem macarró i per la soroixa baixem a Monserrat a esmorzar. D’on tornarem a Picassent per la cantera roja, per aixó de la república, clot de les tortugues i barranc de la Canya de la Sisca.

  
Del bar de l’esmorzar no recorde el nom, però si que el fregit de tomaca estava espectacular, l’ensalada  de tomaca i ceba, pa sucar, el carajillo fluixet, però amb una més de sucre es podia veure, Una ronda de xupitos de Dic i Mistela. Per a la segona ronda ens deixaren la botella damunt la taula. La temàtica habitual; futbol, dones i escola pública. El preu 7 €. Para lo demás Mastercard.



La foto de la jornada:




La ruta:

No hi ha dades de la ruta. En el cuenta d’algun marcava 48 km.



La banda sonora:



dimarts, 10 d’abril del 2012

DH SUMACARCER



DH Sumacarcer

7 d’Abril de 2012-04-10

Semblava que no arribaria aquest moment, un any en que el DH brilla por su ausencia, A les 7h ja amb la furgoneta carregada, pase per el baix de José Luis. No hi era, una mica estrany, s’haurà dormit..?. Vaig al forn pose gasoil, i efectivament, s’ha dormit. A les 7:30 h eixim de Picassent i pasem per la cotonera a per Rafa. I d’ahi ens dirigim a Sumacarcer.
Una primera baixada per identificar el terreny, i a continuació en fem unes quantes més, i una espectacular Reina. El negre s’anima amb la M6, desprès d’unes quantes baixades acudeix Isidro. I em fem un parell més.
Desprès de la matinal de DH un mereixcut Sepionet.


Cal nomenar lo currada i divertida que està la baixada del Cementiri. Esperem que cada vegada estiga millor.

No puc evitar citar el malaurat succés ocorregut causa de un total despiste imprudent i l’ansietat per continuar baixant. Que qui l’haja arreplegat l’aprofite ben aprofitat. Frase que cal llegir-la entre línies...

Per la resta, dir que demà tornaría, que cal preparar un Jalance, Una Fenasosa i una Vall d’Uixó el mes aviat possible.

El video en aquest enllaç:     http://vimeo.com/40091684

La foto de la jornada:



La ruta:


No hi han dades de la ruta. 


La banda sonora:

divendres, 6 d’abril del 2012

Per la Serra i el Rincon



Per la Serra i el rincon

Xicoteta ruta de 25 km per no quedar-se a casa. A les 7:30 h, puntuals al punt de quedada, hem eixit cap a la serra José Luis, Jaume i Vicent.

Per la Soroixa, cap al clot, hem pujat per els cavalls, desprès hem pasat per la cova de l’Àguila i per el Rincón cap a Picassent, on hem arribat cap a les 9:40 h.

Suaus temperatures tirant a baixes, i un cel ennegrit qui li ha donat molt d’encant a la muntanya.


La foto de la jornada:


Amaneixer desde els Cavalls

La ruta:

No hi han dades de la ruta.


La banda sonora:





diumenge, 1 d’abril del 2012

San Blas i la Sima de l’Aigua



San Blas i la Sima de l’Aigua

Al aventurar-se a fer una ruta amb els 40plataformasbans pots posar en perill l’espera’t esmorzar del cap de setmana. I es que, una vegada més ha perillat.
A les 8:00 al Suanba , la cosa prometia, Puja de San Blas, Senda de la Sima de l’Aigua, la puja de la torre i baixar a Barx a esmorzar.
En el moment de l’eixida s’hem ajuntat amb els BT-Track, en total uns 13. Hem començat la ruta alegrement i poc a poc la cosa s’ha complicat. Averies, punxades, sendes endureres, trams impracticables i alguns endarrerits, han fet que la ruta s’enrellenteixca. Per lo qual han decidit, las Grandes mentes pensantes d’aquesta colla canviar el rumb i baixar cap a la Barraca d’aigües Vives per la senda rebientaescapes, que el nom ho diu tor. Si la cosa no s’havia complicat prou, ens trobem al pas del camp de golf, l’últim escollo de la ruta. D’ací, ja hem baixat com la llum al bar, on ens esperava Juan. Finalment tard, però hem esmorzat.

Desprès de l’esmorzar, decideixc deixar el grup, i tornar-me amb cotxe fins a Alzira amb Juan, amb l’ànim de donar arguments a un mes que apagat Barquero.

 En conclusió; bona ruta, bon oratge, bona companyia i sobretot bon esmorzar.



La foto de la jornada:



La ruta:

No hi ha dades de la ruta.



La banda sonora:




dilluns, 19 de març del 2012

Per la Volta llarga




La volta llarga

17 de març de 2012

Amb els ànims tocats per les festes som pocs els que acudim a la cita setmanal. Uns de falles, altres per assumptes familiars, uns altres per terres de Don Santiago Bernabeu i d’altres gloriosos. En resum, que finalment eixim puntuals Juanjo, amb wind-stoper, Cèsar, Rafa i Vicent. Per les cinc pujades i la volta llarga, la senda Bonica i les botifarres.
Esmorzem a la cristallera, on s’incorpora Voro, es parla de futbol, de bicicletes, de política i de que els mestres treballaran en Juliol. Al café ens acompanya Alvar, i ens dona records per als no presents.
Tornem per la Soroixa i la puja del Meson Manchego.



 

dimarts, 13 de març del 2012

El Besorí i els Valents



El Besorí i els Valents

10 de març de 2012

Açò es el que passá el cap de setmana pasat:

Salimos a las 07:30 , dependiendo del reloj, Tófor, César y Juanjo.

César sin windstopper ni gorro Evo Morales.

Como hacía algo de aire, decidimos subir por el barranco d e la cueva del águila.

Dedsde allí, a la izquierda a tomar la Bonica (1ª parte), para luego bajar Botifarres, y almorzar en la cristalera.

1h 30 min de almuerzo : cacaos +olivas+ensalada +cerveza+bocadillos+quemadillo+chupito +cacaos otra vez+repito de chupito.

Lo cual nos dio fuerzas para subir la militar, aprovechando que no venía Vicent, y no había cubano, para luego bajar a los caballos y llegar al clot.

Al final, unos 50 Km , como casi siempre.

No hay fotos

Crònica de l’amic Juanjo. El de aquesta jornada poc més que dir, llevant de que el Sr. Evo Morales, misteriosament falla a la seva cita setmanal, i que n’erem dos mes que l’anterior jornada.

La ruta per la senda de les bases, per la Pólvora, el Besorí, els Valents i la mariquita maricon, on Vicent punxa.

Esmorzar al bar Altamar, tranquil·litat i sosiego a dins del bar per gaudir d’un típic esmorzar de la ribera. Aixó si, a destacar la taula del costat, de campeonato, autèntics professionals de l’esmorzar. Quan arribarem estaven ja per el primer gin, continuaren fins al tercer, on la meitat de la taula marxà a treballar. La resta continua, mentre nosaltres ja donàvem per finalitzat el nostre. El destacat de la taula un ressagat que mentre es menjava l’entrepà remullava el mos amb el seu cuba-libre de ginebra.

Recordeu que quan tornem a aquest bar, hem de demanar l’autèntic licor de broses. Senzillament espectacular.

Tornem per el barranc de la Falaguera, Sierramar i fins a Picassent.


La foto de la jornada:



La ruta:

No hi ha dades de la ruta.


La banda sonora:




diumenge, 26 de febrer del 2012

Fontanars i Beneixama




Fontanars i Beneixama

Una vegada més, i es que veritablement la zona ho mereix, preparem l’eixida per fer les sendes de Fontanars. Kike, Tòfor, Cèsar, José Luis y Vicent. Son els protagonistes de aquesta segona ruta per la zona.
Gaudirem d’una jornada amb una gran visibilitat i unes temperatures primaverals, encara que en algú racó encara es podia sentir i veure indicis del fred d’aquestos darres dies.


Poques coses més que contar, llevant del dos reventons de roda i un de pantaló de Vicent.
L’esmorzar al mateix lloc que l’anterior vegada, recordeu que si tornem, no hi ha que demanar carajillo cremat i cal demanar un plat d’orella de cerdo.

Desde la torre forestal
Comentar la poc afortunada elecció de l’alternativa per el barranc en la darrera senda i proposar per a una següent visita a la zona, fer la tornada per la senda de puja.

Mes fotos de la ruta:

 https://picasaweb.google.com/vavelert/FONTANARSII?authkey=Gv1sRgCMbit4Od07LcpgE#


La foto de la jornada:



La ruta:



Dades track

TEMPS
Hora d’eixida: 8:16:35
Hora d’arribada: 14:13:43
Duració: 05:57:43
Temps parats: 02:47:34
Temps en moviment: 03:09:34

DISTANCIES
Distancia projectada: 38.65 km
Distancia amb altures: 39.17 km

VELOCITATS
Velocitat mitja: 6,5 km/h (referència temps total de la ruta)
Velocitat màxima: 46,1 km/h

ALTURES
Altura màxima: 1.011 m
Altura mínima: 491 m
Altura de l’eixida: 491 m
Desnivell màxim: 520 m
Desnivell acumulat pujant: 1.111 m
Descens acumulat baixant: 968 m



La banda sonora:







diumenge, 19 de febrer del 2012

Les sendes de la serra


Les sendes de la serra


De moltes coses es podrien parlar en aquesta crònica, de molts tipus d’indignants i de moltes indignacions de la nostra situació política i econòmica. I es que una vegada més aquest tema ha sigut el que ha marcat la tertúlia de l’esmorzar, VIVA REBECA LINARES!!!
Deixarem doncs aquest assumpte de costat i ens centrarem en el moutain bike que es per a lo que esta fet aquest bloc. Com sempre, a les 7:30 h ens donem cita al habitual punt, on hui Voro, a falta de Cèsar ha arribat una mica més tard. Completat el grup ens hem posat en marxa am el objectiu de fer, al menys 13 trialeres. I així ho en fet, bo, no totalment dons l’hem deixat la darrera: Cova fumà, Les Bases, Pou de Pasqual de la Pesà, Els Bous, la de camí a la Pólvora, La menuda del Besori, la senda de la pista, la primera part de la bonica i els desfets han sigut les sendes d’abans d’esmorzar. Desprès hem fet la segona part de la bonica, els arraps i el clot. He deixat per a altre dia la de la canya de la Sisca i del barranc dels garroferals. En total 54 km de mtb.

Per el que fa a la resta, bona temperatura, cap incidència i la visita a l'esmorzar de Cèsar i Rafa ja amb les piles carregades. 

La foto de la jornada:


 La ruta:

No hi ha dades de la ruta.



La banda sonora:


diumenge, 12 de febrer del 2012

Higeruelas i els poblets de la Serrania


Higeruelas i els poblets de la Serrania

Dissabte a les 6:50, al bar Avenida, Em demane un cafè amb llet i unes magdalenes, que tranquil·lament em prenc mentre repase la prensa dels darrers dies, mentre espere a la resta d’atrevits, per emprendre la ruta prevista, 43 km per la Serrania amb unes temperatures sota zero.
Desprès de calfar el cos, Cèsar, Juanjo, Tofor i Vicent, amb les bicis apunt al furgó, emprenem el camí cap a Higeruelas.
A les 8:14 arribem a Higeruelas, on la temperatura es de -3ºC. I gracies, donç al passar per el Villar la temperatura marcava -7ºC.


Nevera a la senda del talla focs


Abrigadets comencem la ruta, i com no per camí equivocat, “Vallanca amunt i Vallanca avall”. Reprenem el camí correcte i desprès dels primers quilometres i pujades, que ens serveixen per aclimatar-se, arriba la primera senda d’uns 4 km aproximadament. Continuem fins el tallafocs, on agafarem la segona senda, aquesta més curta, uns 1,5 km, però no menys espectacular. Arribem a l’aldea de Artaj. Continuem fins Oset, on esmorzem.

El bar no es gran cosa, però suficient per gaudir d’un dels moments més esperats de la jornada. Sentats a taula i amb una estufa de buta als peus de Cèsar i Juanjo, els mes majors i acusats pel fred. Recuperem forces amb un suculent entrepà de tortilla d’embotit d’orsa. Vi i llimoná per a veure i un parell de carajillos. Tot 6 €, per tornar.

Al talla focs.
Camí de tornada, ens queda el més fotut de la ruta, busquem alternativa per acurtar la ruta aconsellats per Paco, el del bar i les insistències de Cèsar, per a que no es fera tan tard. Però finalment desistim i “quien dijo miedo” tornem per on marca el trakc. Així que des d'Oset continuem fins a Canales, Andilla i la Pobleta, El parc eolic i el final de la ruta.

En aquest punt, la moral d’alguns comença a caure en picat, i com el Idalgo Don Alfonso Quijano,  a Cèsar li passa el mateix al veure de lluny els molins de vent. No més de pensar que els havíem de creuar per arribar al final i l’hora que era, poc a poc es torbava més i el camí cada volta més agre.

Fases de la reparació de la punxada de la bici de Cèsar. Finalment ha tingut que intervindré el Cunyat ja que no s’heu treia.

El descans en les llargues esperes de la resta dels companys de ruta. Una tónica habitual en la segona part.


 Al parc eolic, ja desfets, uns mes que altres, i amb la moral per terra, fem l’ultima part de la ruta, l’espectacular trialera de la BTT de Higeruelas, Veritablement no recordava Finalitzem la ruta a les 16:15 h. Informat del xicotet retràs a les famílies, decidim prendre alguna cosa en Higeruelas. Un entrepà atesos per una cambrera amb una agradable sonrisa i algo més...

En general, la ruta espectacular, de les cinc sendes fetes, a veure quina es la més guapa. Ruta dura i per a repetir-la.

La foto de la jornada:

Hi han moltes fotos que podrien ser les destinades en aquest espai, però he triat aquesta on podem veure les mostres de fred que esta fent aquestos dies.


mes fotos en aquest enllaç:  https://picasaweb.google.com/vavelert/PoblesDeLaSerrania#
La ruta:



Participantes: Vicent, Tófor, César, Juanjo
Recorrido:
07:00 salida desde Picassent
08:15 en marcha desde Higueruelas ( -4ºC)
11:00 - 12:15 almuerzo en Oset
En algún momento pasamos por Andilla.
15:45 llegamos al alto de los aerogeneradores ( entiendo perfectamente a Don Quijote)
16:15 llegada a Higueruelas, comida rumana.
17:45 llegada a Picassent
A partir de aquí, penitencia.

distancia total: 53,78 Km
Tiempo total: 8 h
Tiempo en movimiento (yo): 5h 49´
Desnivel acumulado: 1815 m
Vel. media en movimiento: 9,3 Km/h
pendiente máx.: 19,8%
pendiente mïn.: -20,2 %

Nº veces que nos hemos perdido: 7
Nº de samarucs con tija pija: todos menos yo.
Nº Caídas: 1 ( Evo Morales)
Nº pinchazos : 1 ( Evo Morales)
Nº veces que nos hemos cagado en todo : 4 samarucs x 7 veces que nos hemos perdido = 28 mínimo.

Hay más datos, como el nº de piedras que hemos tirado a la balsa helada para intentar romper el hielo, los grados de temperatura -pocos- en el bar del almuerzo antes de que nos enchufaran la estufa de butano, el nº de puntos de inflexión falsos hasta llegar al verdadero, el diferencial entre la distancia teórica y la real,... pero bueno, ya no son de gran interés.


La banda sonora: