La flauta i el gos
Un dia més puntualment al nou punt de reunió, eixim en ruta Cèsar, Tofor, Voro i Vicent. Ens fiquem en marxa amb certa indecisió i els ànims una mica baixos. Finalment decidim fer la senda de les Bases i desprès anar a fer alguna senda nova. El que teníem clar es anar a Alfarb on havíem quedat amb Rafa, el Top Five de les dolences, que ara, aqueixat per els queixals ens digué que buscaria alternativa menys matinera per acudir a l’esmorzar. Aquest home es un mon d’escuses..
Als tres barrancs s’incorpora al grup un company de viatge que ena aguanta tota la ruta fins les botifarres, on ens perd el rastre. Fa amb nosaltres les Bases, la Pólvora, La Bonica i ja a les Botifarres es perd.
Un perroflauta
L’esmorzar bo com sempre a la Cristallera. Hui una mica de desconcert, però tot bé. Tornem per la senda dels arraps fins a la Soroixa. De camí ens trobem, avanç de creuar el riu al gos, que ens acompanya uns pocs kilòmetres.
Cap incidència que comentar, poc s’ha parlat de futbol i de dones, només que de la puta crisis i la mèrda de governants que tenim, siguen del color que siguen.
Rafa provant la IBIS, ma que li para bé, sembla que tinga fins i tot, bona trasa; -Poc a poc que se t’esmarra.
La foto de la jornada:
Amaneixer desde les bases.
La ruta:
Distancia recorreguda: km.
Altitud: Màxima: m Mínima: m. Acumulada pujant m.
Hui Luces de Neon dels Lory Mellers:
