Les sis trialeres

Les sis trialeres

Festivitat de la Inmaculada Concepción. Com que uns estan de celebracions, altres d’excursió familiars, uns ixen per Torrent, altres a rodar pel terme i els que queden a pulverizar. Així que davant d’aquest panorama, el Sr. Juanjosé i un servidor decidim anar a Alfarb a esmorzar. Així que a les 7:30 h ens donem cita al bar Avenida. Puntualment i algú més resacos que altre. Ens fem un talladet en companyia dels collidors de Taronja.

Cap a les vuit menys quart en posem en ruta: Camí del Mas, trialera del Pinar, Les basses, Pugem la Pólvora fins al Besorí per tal de baixar la trialera. Pugem els Valents i per la trialera mariquita maricon fins al bar Altamar per esmorzar al que arribem cap a les 9:45

L’esmorzar normal, 7’50€, Bocata, cervesa i una fanta de llima, carajillo i misteleta. Tornem per la senda del cagalló fins a Sierramar. A les 12 en punt a Picassent.

La ruta satisfactòria, no hem parat per a res, però desprès de la Pólvora i el Besori, cert es que els valents se m’han fet agres.

La foto de la jornada:

 Quant hem eixit, encara era de nit.

La ruta:

No hi han dades de la ruta.


La banda sonora:

 

Sendes de la Serra d’Espadá

Sendes de la Serra d’Espadá

Un altra vegada tenim la serra d’Espadá com a objectiu. A les 6:30 h quedem al baix del carrer major per eixir cap al nostre destí. Misteriosament i desafiant totes les lleis de la física Cèsar arriba el primer i puntual. Tant es així que a les 6:35 em telefona per tal de assegurar-se que fèiem la ruta.

Arribem puntualment a Artana, punt d’on començarem la ruta. Prompte s’introduïm en plena serra d’Espadá de camí a Eslida. Per els camins podem trobar les restes deixades per les darreres pluges. Un bassal enorme em fa patinar i posar peu en “xarco”. Amb els peus xorrant continuem fins a Eslida. Guanyant poc a poc altitud. Y per una baixada empedrada i espectacular arribem a la població. Per sort, els dissabtes es dia de mercat a Tales, lo que aprofite per comprar-me uns calcetins esportius, de tenis, per a reposar-me els mullats.

Desde Eslida, per la carretera pugem fins a Ain, on culminem el punt més alt de la ruta i d’on comença la primera senda, de aproximadament uns 4 o 5 quilometres. Senda bonica i espectacular, amb una quantitat de vegetació impressionant.

Finalitzem la senda en una pista forestal que ens porta fins a Tales, on esmorzem cap a les 1040 h. Entrepà, carajillo de ron cremat amb un 10 de puntuació, dos xupitos i garatge per a bicis.

Amb la panxa plena reprenem el camí per tal de finalitzar la ruta, guanyem altura dirigint-se cap a la següent senda. Senda més tupida que l’anterior. Trams de lloses que ens fan anar a peu per por a relliscar. Si hi ha que destacar acap cosa d’aquesta segona part, es l’habilitat de Cèsar que amb el freno de darrere deshabilitat finalitza la senda sense cap problema.

Ruta espectacular i bonica, per a repetir.

Moraleja: Si plou porteu calcetins de repost i abans de cada eixida reviseu les pastilles de frens i cobertes.

A les 15 h a casa.

La foto de la jornada:

Mes fotos: https://picasaweb.google.com/vavelert/Artana?authkey=Gv1sRgCKLi8pW3tsb9rAE#

La ruta:

Distancia recorreguda: 39,71 km.

Altitud min: 140 metros, max: 569 metros
Desnivell acumulat; pujant: 799 metres, baixant: 791 metros

La banda sonora: